La Portellada

Església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià

L’església de La Portellada, dedicada als seus patrons, Sant Cosme i Sant Damià, se situa enmig dels dos barris que formen lo seu entramat urbà. Representa així, simbòlicament i urbanísticament, lo punt d’unió entre el Mas de dalt, un barri, i el Mas de Baix, l’altre.

Va ser construïda al s. XVII, quan La Portellada era un barri de la Freixneda (la segregació de la vila es va produir a finals del s. XVIII). Per este motiu, l’escut que s’hi va col·locar en finalitzar l’obra (lo 1679) era el de la Freixneda. En l’actualitat, l’escut que presidix l’església és lo de la Portellada, que va substituir lo primer l’any 1960, durant les obres de restauració de l’edifici després que, a la guerra civil (1936-1939), s’utilitzés com a magatzem agrícola de les col·lectivitats de la revolució anarcosindicalista. Anys després, en la celebració del 200 aniversari de la independència de la vila, es va restituir l’escut de la Freixneda, esta volta a un costat de la portada.

És una construcció de maçoneria i carreus que consta de tres naus de tres trams i un creuer amb cúpula sobre petxines. En lo perfil de la població, destaca la curiosa cuculla que corona la torre, que és una reproducció en coure de l’original de zinc. A l’intradós de la cúpula s’hi conserven pintures de 1758 de la Mare de Déu i els Apòstols. En canvi, los retaules originals i bona part de la decoració interior es van destruir durant l’última guerra civil.
Atès que l’església és lo centre neuràlgic de la població, a esta plaça tenen lloc molts dels actes festius.

Fitxa tècnica:

• Obra de maçoneria i carreus
• Tres naus de tres trams
• Creuer amb cúpula sobre petxines
• Curiosa cuculla que corona la torre

La Casa de la Vila

L’arribada de l’època moderna suposarà un augment del poder civil en detriment del poder eclesiàstic en l’organització municipal. Així, entre la segona meitat del segle XVI i principis del XVII es produïx un moviment generalitzat a la comarca de construcció d’unes Cases Consistorials molt monumentals.

En este nou context, es construeix a principis del s. XVII este edifici (a la façana hi trobem inscrita la data de 1622) com a Casa de la Confraria de Sant Cosme i Sant Damià. Esta confraria era l’encarregada de l’administració econòmica, social i política de la localitat, ja que La Portellada era llavors un barri de la Freixneda. Quan l’any 1784, lo rei Carles III li concedix lo títol de vila i, per tant, obté la jurisdicció civil, l’edifici passa a ser la Casa de la Vila.

És d’estil renaixentista i està construïda majoritàriament amb parets de carreus. La seua estructura seguix lo model de la resta d’ajuntaments de la comarca: la planta baixa, amb la llotja i la presó; la planta noble, situada al primer pis; i una segona planta, amb la galeria de finestres de mig punt.

Actualment continua acollint les tasques administratives i de representació política de la població. Lo 1982 va ser declarada Bé d’Interès Cultural (B.I.C).

Fitxa tècnica:

• Principis del segle XVII (1622)
• 1784: va passar de Casa de la Confraria a Casa de la Vila
• Estil renaixentista
• Planta baixa: llotja i presó
• Primer pis: planta noble
• Segon pis: galeria de finestres de mig punt
• 1982: declarada Bé d’Interès Cultural

Carrer Pla

Estes dos cases ens oferixen un bon exemple de l’arquitectura rural popular tradicional de la comarca.

L’organització dels espais de la casa està estretament relacionada amb les tasques del camp, atès que la família, la casa i la feina formen un tot indissoluble. L’habitatge no és només lo lloc de refugi de la família, sinó que també és l’espai de magatzem i de desenvolupament d’activitats relacionades amb los productes agrícoles destinats a la venda o al auto abastiment, ja que la família produïa gran part dels productes que consumia.

La casa d’una família de pagesos de petits propietaris solia tindre: al soterrani, lo celler; a la planta baixa, una entrada per a guardar les eines, un rebost per a les conserves i, al fons, lo corral del matxo i la soll del porc i un altell per al paller; al primer pis, destinat a l’habitatge, hi tenien la sala, la llar, l’escuradora, la pastera i les alcoves; i al segon pis, lo perxi (espai obert per assecar la fruita), lo galliner… Lo mobiliari i el parament de la llar eren completament funcionals, amb pocs objectes de decoració.

Per a la construcció, s’utilitzaven materials que tenien a l’abast a la zona: fusta, pedra, teules, tovot d’argila, calç, guix…

Amb l’arribada del tractor i la tecnificació de l’agricultura, les cases necessiten més espai i molts agricultors es construiran la casa en nous solars als afores de la població. Lo canvi social farà també que s’ampliïn los espais destinats a la vida familiar.

Ermita de Sant Pere de Verona

Des d’este punt tenim unes fantàstiques vistes de la ribera del riu Tastavins i, al fons, lo massís dels Ports de Beseit i els últims contraforts del Sistema Ibèric. Podem albirar també diverses poblacions de la comarca, com la Freixneda, la Torre del Comte, Calaceit i Vall de Roures.

En este tossal se situa el Peiró de Sant Pere Màrtir de Verona. Estos peirons es construïen per marcar els camins tradicionals. En este cas, és un ramal del camí Ràfels / La Sorollera que comunica amb lo de Fondespatla / La Freixneda i passava per este pas de bestiar per aprofitar les pastures de la muntanya en los viatges de transhumància.

A este lloc, tradicionalment, acudixen los veïns de la Portellada en la festivitat de Sant Pere, lo 29 d’abril, per beneir el terme, ja que és lo tossal del municipi des d’on se n’albiren totes les partides.

Donada la bona visibilitat del lloc, s’hi va col·locar un vèrtex geodèsic que s’utilitza per llegir la cartografia. Estos punts estan situats de tal manera que des de cada un d’ells se’n poden veure com a mínim dos més; des d’aquí, los més pròxims són lo vèrtex geodèsic del tossal de Sant Antoni, a Calaceit, i el del Periganyol, a Vall-de-roures.

Ermita de Sant Miquel

Miquel de Villarroya, veí de la població, que llavors era un barri de la Freixneda, va pagar les obres d’esta ermita dedicada a l’advocació del seu sant i va cedir també unes terres per costejar el manteniment amb lo seu rèdit. Això succeïa a principis del s. XVIII i des de llavors ha estat lloc de culte i romeries.

Es tracta d’una senzilla, encara que sòlida, construcció de maçoneria, amb planta rectangular i una sola nau amb la coberta interior de volta de mig canó.
Durant l’epidèmia del còlera de 1885, va servir d’hospital per guardar la quarantena. Los veïns del poble subministraven los aliments als malalts, deixant-los a mig camí.
Adossada a l’ermita, es troba la casa de l’ermità, que s’encarregava de tocar les campanes diverses voltes al dia per tocar les hores a la població i, a canvi, los veïns li donaven la voluntat. L’última ermitana va baixar a viure al poble tot i que va continuar pujant a tocar les campanes fins als anys 60 del segle XX.
Al camí que porta a l’ermita hi trobem un via crucis que ha estat rehabilitat en los últims anys. Encara avui es manté la tradició d’«anar a fer les creus» tots los diumenges de Quaresma fins Divendres Sant.

Lo dia de Sant Miquel, 28 de setembre, s’hi fa la romeria; just a continuació de les Festes Majors. Després de la missa, es repartix lo tradicional «pa amb oli».
De la conservació de l’ermita se n’encarrega una associació cultural. Lo pas del temps i els avatars de les guerres la van deixar en un estat gairebé ruïnós i la junta d’esta associació, amb altres voluntaris, la van restaurar el 1987-88. A més, van construir-hi dos miradors i una àrea recreativa amb atraccions per als xiquets.

Fitxa tècnica:

• Construcció senzilla d’una nau, de planta rectangular
• 1885: va servir d’hospital durant l’epidèmia de còlera
• Casa de l’ermità adossada a l’ermita
• 28 de setembre: dia del Sant