Select Page

Història

La comarca del Matarranya és un espai geogràfic que històricament ha estat un nexe entre les terres d’interior i la costa del Mediterrani. La seua proximitat al mar, a només 20 km en línia recta, i els veïnatges de Catalunya i el País Valencià, han donat a la comarca un caràcter mediterrani i un paper de frontera al llarg de la seua dilatada història.

L’art rupestre llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco, és lo primer testimoni que trobem al territori. L’arqueòleg calaceità Joan Cabré va descobrir el 1903, al barranc del Calapatar a Queretes, lo primer conjunt d’estes manifestacions pictòriques naturalistes a la Roca dels Moros. Més properes en lo temps són les pintures de la Fenellassa, trobades a Beseit, los traços de les quals s’allunyen del naturalisme per adoptar formes de representació esquemàtica.

En los segles VII-VI a.C. es desenvolupa l’època ibèrica, constituïx un dels moments d’esplendor més gran al territori del Matarranya. Són nombrosos los poblats establerts a partir del segle V a.C., com los Castellans, entre Queretes i Calaceit, lo Piuró del Barranc Fondo de Massalió, lo Tossal Redó a Calaceit, etc. En este aspecte, lo poblat de Sant Antoni de Calaceit va jugar un paper predominant a la zona, fins que van ser abandonats amb l’arribada dels romans l’any 218 a. C.

L’organització actual del territori del Matarranya té l’origen a la fi del segle XII, en temps de la conquesta cristiana, que no es va fer definitiva fins al regnat d’Alfons II. Lo rei va donar bona part del territori a l’orde militar de Calatrava el 1179, mentre que la Penya d’Aznar Lagaya (amb Fondespatla, Vall-de-roures, Massalió, la Torre del Comte i Beseit) va quedar en mans de l’arquebisbat de Saragossa, promotor del castell i església de Vall-de-roures.

Durant l’Edat Moderna, l’augment del poder municipal es materialitza en la construcció de cases consistorials, seguint lo llenguatge renaixentista. Este període es consolida l¡especialització en la producció de l’oli, amb un important nombre de premses on es realitzava la mòlta en campanyes que duraven 8 o 9 mesos. També es va haver de fer front als devastadors efectes de la guerra al veure’s esta zona involucrada en la Revolta catalana de 1640 i la Guerra de Successió de 1705. Ja al segle XIX, amb les guerres carlines, los Ports de Beseit es van consolidar com un focus de resistència durant lo Trienni Liberal.

L’inici de la Guerra Civil l’any 1936 i l’arribada de milicians, va portar a estes terres la implantació de nombroses col·lectivitats anarquistes, experiència que finalment va fracassar. Lo 1938 la zona és presa per les tropes franquistes, iniciant-se una llarga postguerra.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario.

Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies
y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies


ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This