Fondespatla

La Casa de la Vila

Construït als darrers anys del segle XVI, es tracta d’un edifici que s’allunya dels enfarfegaments estètics d’altres cases consistorials i presenta un aspecte més auster, encara que no per això desproveït de noblesa.

Les condicions històriques i culturals que van envoltar el moment de la seua construcció possiblement van influir en l’estètica funcional de la façana. D’una banda, la separació que al segle XVI començava a donar-se entre el poder municipal i l’eclesiàstic va limitar les influències de l’Arquebisbat de Saragossa. D’altra banda, donada la distància geogràfica existent entre tots dos, les influències estètiques aportades per l’ajuntament d’Alcanyís en altres casos són aquí pràcticament nul·les.

En els segles següents, l’edifici sobreviu sense grans desperfectes i amb petites reformes a les guerres napoleòniques i carlines, així com a la darrera Guerra Civil.

Conté un important arxiu històric amb documentació des del segle XIII de les localitats de tot lo feu que constituïa Vall de Roures, al qual pertanyia Fondespatla, a més d’altres documents d’altres poblacions.
L’any 2002 va ser declarat Bé Catalogat. En l’actualitat continua exercint el seu paper com a centre del poder municipal.

Fitxa tècnica:

• Últims anys del segle XVI
• Allunyada de l’estil de les altres cases consistorials
• 2002: Bé Catalogat

La casa dels Belses

Esta casa-palau de tres plantes és, sense dubte, un dels edificis més senyorials de Fondespatla.

Es tracta d’un edifici del segle XVI associat als Belsa, família noble molt arrelada al territori i de notables possessions, especialment en els termes de Fondespatla i Mont-roig. Si bé en este cas no es tracta en absolut de l’ajuntament del poble, la façana i l’estructura de l’edifici tenen bastants trets en comú amb algunes cases consistorials de la comarca, com les de Vall de Roures o la Torre del Comte.

Estes peculiaritats, pròpies de l’arquitectura del Renaixement, van des de l’estructura en diverses plantes fins a la característica galeria aragonesa rematada amb ràfec. És coetània de les esmentades cases consistorials, com ho mostra la data de construcció (mitjan segle XVI) i la cronologia històrica de la família que ho va fer edificar. Com és característic en les cases-palau familiars, trobem l’escut a sobre de la portada (en este cas lo de Joan Pastor) i la data de construcció (1546) a la clau, elements fonamentals que ens remeten als nobles orígens d’esta elegant construcció de propietat particular.

Fitxa tècnica:


• Segle XVI (1546)
• estil renaixentista
• Casa-palau
• Tres plantes amb galeria aragonesa

Forn del Consell

En esta plaça se situava l’edifici de l’antic forn del Consell del qual avui només se’n conserven lo forn pròpiament dit i l’arcada de l’entrada.

Lo Forn de Fondespatla, situat molt a prop de l’Ajuntament, lo trobem documentat ja al segle XIV. A l’edat mitjana, la construcció i explotació del forn era un dret del Senyor, en este cas, l’Arquebisbe de Saragossa, com veiem a l’escut de l’arcada d’entrada que encara es conserva. Hi havia una persona assignada per encarregar-se de l’explotació del forn i la seua retribució es recordava en cada cas; per exemple, podia ser un pa per cada trenta que coïa, mentre que el benefici de la venda de pa podia consistir en augmentar dos diners al preu que costava la farina.

Les dones pastaven lo pa a casa, on solien tenir una habitació destinada a esta finalitat, lo pastador. La pasta la portaven al forn on la tallaven i feien los pans que després coïa el forner.

Lo control de qualitat, tant en la venda com en la producció, estava estipulat per llei i feia referència a l’obligació d’utilitzar farina en bones condicions i ser justos tant en lo pes com en lo benefici obtingut.

Fonts i llavadors

És un interessant conjunt hídric format per dos fonts, un abeurador i un llavador. En primer lloc, trobem la font de la Vila amb una inscripció amb la data de construcció, 1872, tot i que probablement lo seu origen siga molt anterior. Lo conjunt d’esta font seguix lo model renaixentista que es va difondre al llarg de l’època moderna a la comarca i que consistix en la construcció conjunta d’una font, un abeurador i un llavador, disposats sempre seguint este ordre. Esta combinació permet l’aprofitament de l’aigua sobrant de la font per abeurar els animals i el mateix abeurador servix de canal de conducció de l’aigua fins al llavador. Este model lo trobem també en altres poblacions de la comarca, com a Calaceit, a Pena-roja i a Valljunquera.

Una mica més separades, observem la font de la Canyella, que probablement ha tingut també diverses fases de construcció: la font de l’interior amb arc i volta apuntada és la part més antiga, que pel seu estil gòtic podria haver estat edificada entre els segles XIII i XV, posteriorment, es va ampliar per l’estructura amb volta de mig canó per on s’accedix.

Fins a la instal·lació de la xarxa d’aigua a les cases de la població en 1950-1951, estes fonts i el llavador van ser molt concorregudes pels veïns de la població. A més de la seua funció de proveïment d’aigua, van ser molt importants com a centre de relacions socials entre la població; encara avui són un punt de trobada habitual per buscar una ombra fresca a l’estiu.
Altres fonts que es troben als voltants de la població són la font d’en Peguera i la font del Molí de l’Oli.

Fitxa tècnica:

• 1872
• model renaixentista
• Conjunt hídric de dos fonts, un abeurador i un safareig

Església parroquial de Sant Salvador

La silueta de la plaça de Fondespatla apareix inconfusiblement perfilada per la figura de la seua església parroquial.

Per atansar-nos als seus orígens ens hem de remuntar fins al segle XIV, època en què Fondespatla pertanyia al terme de la Penya d’Aznar Lagaya (la «Caixa» de Vall de Roures) i estava, en conseqüència, sota els auspicis de l’Arquebisbat de Saragossa. Va ser un dels seus arquebisbes, Pedro Lope de Luna, qui va iniciar la construcció del temple en la seua primera etapa, seguint de prop l’estil de les esglésies gòtiques de Vall de Roures i la Torre del Comte.

No obstant això, l’aspecte que té avui en dia és fruit de diverses etapes. La segona gran etapa es dona al segle XVII, quan s’afegeixen als elements gòtics d’altres d’estil barroc. En esta etapa s’amplia el temple considerablement amb la prolongació de la nau, s’afegix un creuer amb una gran cúpula i un nou presbiteri. Lo més curiós d’aquesta obra és la «reorientació» de l’església cap a l’oest: la capçalera original es convertix en la zona dels peus i s’obri una nova portada principal a l’antic absis.

Esta barreja d’elements i les diferents capes que la història li ha llegat fan d’esta església un dels monuments més interessants de la comarca del Matarranya.

La Torreta

Esta torre de guaita formava part de la muralla de la població de la qual es conserven també dos portals convertits en capelles obertes.

La primera edificació correspon al període cristià posterior a la conquesta del territori als àrabs, probablement del s. XV, tot i que algunes fonts apunten a una possible construcció musulmana anterior.

Atès lo seu caràcter defensiu, amb prou feines té finestres o obertures a l’exterior i el seu únic accés es troba intramurs per una petita porta amb arc adovellat lleugerament apuntat. L’edifici, de forma prismàtica i planta quadrangular de 5 metres de costat, està construït amb carreus a la base i les cantonades, i amb maçoneria la resta.

Lo carrer Bonaire, on s’ubica, era un camí de ronda de l’antic recinte emmurallat. La torre va patir una demolició al s. XVIII, encara que mai va arribar a destruir-se del tot. Al s. XIX es va utilitzar com a presó i a l’interior encara s’hi conserven los grillons originals.

A principis dels anys 90 (s. XX) es trobava molt deteriorada; havia perdut la coberta i es terres de les tres plantes interiors. Per això, se’n va fer una restauració, que ha conservat lo seu caràcter original però dividida en una planta més, i s’ha afegit un mirador per recompensar l’esforç d’ascendir fins a dalt de tot. En l’actualitat, s’ha habilitat com a centre d’exposicions: la planta baixa està dedicada al seu antic ús carcerari i les restants a la cultura ibera i a exposicions d’art.

Portal i capella de Sant Antoni

Un dels elements més originals del patrimoni arquitectònic de la comarca del Matarranya són los portals de les muralles medievals sobre els quals es van construir al llarg del segle XVIII capelles d’estil barroc. D’esta manera, a la funció defensiva original se li va afegir la funció religiosa.

La muralla medieval que tancava la vila de Fondespatla tenia, a més d’una torre de guaita, quatre portals d’accés. En l’actualitat es conserven la torre, lo portal i capella de Sant Francesc i este de Sant Antoni; mentre que els altres dos portals han desaparegut. En el lloc on probablement se situava un d’ells trobem en una paret la capella de la Mare de Déu del Carme.

Este portal s’obri amb dos arcs de mig punt i la sostrada és de bigues de fusta. L’any 1789, segons consta en la inscripció de l’arcada, es va construir sobre una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. A la façana principal, presenta un gran balcó amb un arc de mig punt reconstruït amb tovots a 1988. La seua coberta interior forma una cúpula de mitja taronja.

Fins fa pocs anys, la capella s’obria el dia del sant, lo 13 de juny, i durant los nou dies anteriors era tradició vindre-hi a resar la novena i a cantar-hi els goigs.

Ermita de Sant Pere Màrtir

A la dreta del riu Tastavins, dins lo terme de Fondespatla i prop dels límits amb los termes de la Portellada, Ràfels i Vall de Roures, es troba l’ermita de Sant Pere Màrtir.

Es tracta d’una senzilla construcció de parets de maçoneria amb pedres de carreuat en les cantonades que consta d’una sola nau que es perllonga en un gran atri d’entrada. En este últim s’hi conserven diversos grafits incisos sobre el guix de les parets realitzats la major part probablement als segles XVIII i XIX.
Lo Dissabte més proper al 29 d’abril, festivitat del sant a qui és dedicada, és tradicional a Fondespatla celebrar una romeria a esta ermita on s’hi reuneixen los veïns de la població i també de les localitats properes.

Al costat de l’ermita s’observen les restes d’un antic molí d’oli entre les quals destaquen los tres enormes pilars dobles on es recolzaven 3 premses de barra per a l’extracció de l’oli. Este molí funcionava mitjançant la força humana i animal i prenia l’aigua que necessitava per al procés d’elaboració de l’oli, del riu Tastavins. La ubicació d’un molí d’una mida tan gran allunyat d’un nucli urbà té sentit perquè en esta zona es concentren moltes oliveres (bona part de la producció de les poblacions de Fondespatla i Ràfels i també alguns del terme de la Portellada) i amb los mitjans de transport de l’època era més fàcil moldre in situ les olives.

A prop d’aquí s’hi van trobar restes d’una necròpolis de l’Edat de Ferro.

Fitxa tècnica:

• 
1787
• 
Estil barroc
• 
Planta rectangular
• Portada senzilla en arc de mig punt
• Campanar corbat

Ermita de Sant Miquel

Al llarg del segle XVIII es van construir les tres ermites que trobem en l’actualitat al terme de Fondespatla: la de Santa Bàrbara, la de Sant Pere Màrtir i aquesta de Sant Miquel.

L’ermita de Sant Miquel és una obra d’estil barroc, com correspon a la seua època de construcció, que es va finalitzar el 1787.

A la façana s’obri una senzilla portada amb un arc de mig punt sobre la qual se situa una finestra amb la llinda de pedra i la data de construcció. Està coronada amb un campanar d’espadanya corbat rematat amb florons.
Està construïda fonamentalment amb parets de maçoneria amb les cantonades reforçades amb carreus. És de planta rectangular i està coberta amb teulada a dos aigües a l’exterior i volta de mig canó amb llunetes a l’interior.
Lo seu aspecte exterior està marcat per uns grans contraforts i un porxo adossat a l’edifici construït entre dos d’aquests contraforts lo 1860 per aixoplugar-se en les romeries en cas de mal temps. A la part posterior hi ha la casa de l’ermità.

Una de les tradicions més arrelades a les poblacions de la comarca del Matarranya són les romeries i reunions festives a les ermites. En el cas de Fondespatla es conserva la tradició de celebrar-ne dos: al voltant del 29 d’abril a l’ermita de Sant Pere Màrtir i el 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel, en esta ermita on durant la festa, després de l’ofici religiós, es repartixen pastes i vi entre els assistents.

Fitxa tècnica:

• 
1787
• estil barroc
• planta rectangular
• Portada senzilla en arc de mig punt
• campanar corb