Queretes

Portal-capella de Sant Roc

«La capelleta de Sant Roc, lo qui no hi acudirà la pesta li agarrarà»
Esta senzilla tornada, que encara canten avui dia los xiquets de Queretes, pot remuntar-se fins als orígens de la consagració d’este antic portal de la muralla a la figura de Sant Roc.

Com en altres indrets de la comarca, lo poder d’este sant és invocat com a protecció contra epidèmies i malalties, especialment la pesta, com la que Queretes va patir al llarg del segle XVII i que va motivar la construcció d’esta capella i de l’Hospital que ocupava el mateix edifici. Los anomenats hospitals en l’època moderna eren una mena d’alberg per a transeünts i pobres i que, a més, en este cas es va utilitzar per donar hospici a malalts i als ferits en temps de guerra. Este hospital es va mantindre en funcionament fins ben entrat lo segle XIX.

La columna que actualment s’aixeca a la plaça Major va estar situada a l’eixida del Portal de Sant Roc fins 1962, on avui dia podem contemplar el “Monument a la dona” inaugurat l’any 1996.
La capella s’obri el dia de la festivitat del sant, lo 16 d’agost, i s’hi celebra una missa dins dels actes de les Festes d’Agost. A més, es conserva la tradició de resar la novena durant los nou dies precedents.

Portal-capella de Sant Antoni de Pàdua

Una de les construccions més característiques dels pobles del Matarranya són los portals-capella, dels quals este n’és un dels més representatius i interessants.

Com succeïx en altres localitats, este portal és en realitat una resta de les antigues muralles que circumdaven la població. Fins al segle XVI el trobem documentat com passadís de Sant Antoni i posteriorment es va obrir com a porta.

A Queretes n’hi quatre més: lo de Sant Roc i el de Vall de Roures, que encara es conserven, i els desapareguts portals de Sant Joan, limitant amb l’església, i del Pilar, que es va enderrocar a la dècada de 1930 per facilitar l’accés rodat a la població.

A mitjan segle XVIII se li afegix la funció de capella, i és consagrada a Sant Antoni de Pàdua, una figura molt reverenciada a la comarca per la seua qualitat de patró de les causes impossibles. Unes escales laterals donen accés a la capella i la fornícula exterior, avui buida, probablement va guardar en algun moment la figura del sant protector.

La proximitat d’esta capella amb la Casa Turull (a pocs metres al carrer Sant Antoni) no es fruit de la casualitat, ja que va ser el Senyor d’esta casa, Felicíssimo Turull, qui va pagar-ne les obres.
Actualment continua la tradició d’obrir les portes de la capella durant la festivitat del sant, lo 13 de juny.

Casa Turull

La casa Turull rep lo nom d’esta il·lustre i antiga família, los membres de la qual van formar part de la vida social de Queretes els segles XVII i XVIII.

La fama els va arribar per ser constructors d’orgues per a esglésies. Al seu taller de Queretes, i al llarg de diverses generacions, los Turull van reformar l’orgue de Fondespatla i van construir els de Vilafranca, Tarazona, Zurita i una llarga llista més, entre els quals destaca l’orgue de l’Església de Morella.

Pel que fa a l’arquitectura de Queretes, los Turull van ser directament responsables de la construcció de vuit dels més rellevants edificis de la població, entre ells: la casa Huesa, la casa de la Notaria i, per descomptat, la gran casa pairal que ens ocupa, datada el 1746 i amb un esplèndid balcó de mènsules decorades amb figures cariàtides.

Tampoc podem passar per alt l’aportació de Felicísimo Turull a l’hora de bastir la capella de Sant Antoni de Pàdua, situada en este mateix carrer, en agraïment al sant per no haver patit contratemps durant la construcció dels edificis esmentats.

Carrer major

Lo carrer Major és un dels més importants en la història de la vila.
Hi entrem passant per davall de l’arc que s’obri en l’anomenada casa Çapera o Sapera. Es tracta d’una antiga casa familiar construïda probablement al segle XV i que podria haver estat residència del bisbe Francisco Climent, també anomenat bisbe Sapera pel seu segon cognom. Esta casa fa cantonada amb lo carrer de l’Orde de Calatrava, coneguda popularment com lo carrer de la Carnisseria ja que, segons pareix, era el lloc on lo Senyor de la Vila autoritzava les matances dels animals. Hi observem belles finestres gòtiques i al número 7 veiem a la façana una figura esculpida que es va trobar a l’interior de la casa, i que representa un soldat que podria ser de l’època napoleònica o carlista.
Des de la casa Sapera fins a la Plaça Major, lo traçat de Queretes seguix una estructura que bé podria remuntar-se fins a l’ampliació medieval del traçat musulmà. Esta estructura consta d’un carrer central del que se’n deriven altres més estrets i originalment sense sortida, com lo carrer Serrano Aparicio, que desembocava a l’antiga muralla i que popularment es coneix com a carrer de la Taleca, semblant a un sac per la seua particular forma d’estrènyer-se; i el carrer Sant Roc que ens conduïx fins al portal-capella dedicat a este sant.

Església de l’Assumpció

L’edifici que millor definix lo perfil de Queretes és, sens dubte, la seua impressionant església dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu; si bé, la parròquia a la qual pertany està sota l’advocació de Sant Joan Baptista, fet que sovint provoca confusions en la seua nomenclatura.

És una construcció goticorenaixentista, amb parets de carreus, d’una sola nau amb capelles laterals entre contraforts i voltes estrellades o de creueria.
Es bastix al segle XVI (amb la façana datada el 1566), i agafa el relleu a un temple anterior a la part alta de la població i construït probablement al segle XIII. La iconografia de la portada és molt interessant amb diverses representacions.

Per a la seua construcció es va trencar el traçat de l’antiga muralla i es va ocupar el lloc d’un dels antics portals, essent lo mestre constructor Sebastià Deixado, que signa com a “Xado”.

Durant la Guerra Civil va patir un considerable espoli en què va perdre gran part de la seua decoració interior, que s’ha anat restituint a poc a poc. Durant uns anys, los habitants havien de donar un percentatge de la collita d’olives per costejar el nou retaule.

La seua sòlida construcció original i les nombroses restauracions van aconseguir que el 2001 fos declarada Bé d’Interès Cultural.

La plaça Major

En l’ampliació del nucli urbà de Queretes dels segles XV i XVI es projecta la construcció de la plaça Major que, a partir d’aquell moment, es convertix en lo centre neuràlgic de la vida social de la població.

L’element més característic de la plaça és la seua magnífica columna central, originària de 1584 i traslladada aquí a 1962. Es desconeixen les circumstàncies que en van motivar la construcció, encara que la hipòtesi més probable és que fos destinada a l’edificació d’una casa de la vila que finalment no es va fer —en aquell moment Queretes no en tenia perquè pertanyia administrativament a Alcanyís. Originalment, i fins ben entrat lo segle XX, esta columna se situava enllà les muralles de la població, prop de la capella de Sant Roc on pot ser que, tot i que que no en fos l’ús original, s’utilitzés com picota per ajusticiar als reus. Sobre la columna hi trobem l’antic escut de la població, amb los signes que ens parlen de la seua llarga història: la creu de l’orde de Calatrava, senyors de la vila des de finals del segle XII; l’Anyell Pasqual, símbol eclesiàstic possiblement associat al període de senyoriu del bisbat de Tortosa; i les barres aragoneses que ens recorden lo títol de Vila real. L’escut modern té la mateixa simbologia, però la col·locació és diferent i ha passat de ser rodó a romboïdal.

La resta de la plaça està formada per edificis nobles, de carreus, alguns pertanyents al segle XV, altres del segle XVI, com l’actual ajuntament, i altres de construcció mes recent.

Ermita de la Misericòrdia

A 200 metres del nucli urbà, A peu de la carretera que comunica Queretes i Calaceit, i envoltada de xiprers, trobem l’ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, declarada Bé Catalogat lo 2005.

És una edificació goticorenaixentista, datada el 1533 i construïda en carreus amb una nau de tres trams, coberta de volta de creueria i capçalera poligonal. Podria haver-se construït reutilitzant part dels materials de l’antic temple que s’aixecava des del segle XIII a la part alta de Queretes, que hauria quedat en desús al segle XVI, quan es consagra la nova església. L’existència d’elements gòtics a l’ermita, com los capitells de la portada, i la seua construcció contemporània a la de l’actual església —lo temple de l’Assumpció— afavorixen esta hipòtesi. Posteriorment, l’any 1741, s’amplia l’edifici amb la construcció de la sagristia, atesa la importància que estava adquirint lo lloc per la devoció comarcal a esta Mare de Déu.

Al recinte hi havia un cementiri on s’enterraven les víctimes de les diferents pestes que han afectat a la població, especialment al segle XVII.
Per accedir fins a la Misericòrdia hi ha una “via sacra” que connectava el poble amb l’ermita i de la qual en són testimoni els vells xiprers i les capelles que marquen les estacions.

Adossat a l’ermita, queden les restes d’una paret que corresponia a la casa de l’ermità, tot i que qui en tenia cura era un capellà resident al poble.
Es tracta d’una de les ermites més populars a nivell comarcal. Hi ha molta devoció i el dia de la romeria, lo segon dissabte de maig, s’hi reunixen multitud de persones de la població i de la resta de pobles de la comarca.