Ascensió a la Mola de Lino

 Introducció: Interessant ascensió a un dels millors miradors de la comarca i de la serra dels Ports de Beseit. Lo cim de la mola presenta una llarga aresta, on costa detectar el punt més alt, ja que hi ha dos o tres cotes d’altura molt similars. Cal destacar que, en les proximitats del mas de Lino, hi ha antics conreus, abandonats avui dia. És molt fàcil localitzar cabres hispàniques, amb grans cornamentes, tan típiques dels Ports.

• Temps: Cal comptar una hora i 30 minuts per pujar i poc més d’una hora per baixar.
• Desnivell: 551 metres de pujada i 12 de baixada per ascendir i l’equivalent al revés per al descens.
• Distància total: 4 quilòmetres i 30 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada.
• Dificultat: Mitjana
• Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot lo trajecte. Serà necessari dur l’aigua necessària per al trajecte des del principi.
• Punts de referència: * La Pataquera * Cova de Cinto * Mola de Lino * Masos de Lino * bancals de Lino * Cota occidental de la Mola de Lino * Cota oriental i superior del Mola de Lino.
• Accés al punt de partida: La Pataquera. Esplanada al final de la vall de l’Ulldemó. Des del port de Beseit, per la pista que discorre paral·lela al riu Ulldemó. En lo primer tram està pavimentada i en resta el ferm és de terra transitable per a vehicles. En molt bon estat. Peatge a les zones d’aparcament en èpoques d’estiu i caps de setmana. L’inici del camí està just al final de la llarga pista, en les proximitats del mas de les Oliveres. Hi ha un cartell indicatiu.

Itinerari:

km. 0,0 – La Pataquera. Final de la pista d’accés per a vehicles. Cartell indicador de l’inici del PR TE-150, en direcció a la mola de Lino. Panell informatiu bàsic de l’itinerari. Lo traçat inicial és un sender ben marcat, ascendent, que s’endinsa pel bosc. Al marge esquerre, queda una vall i nosaltres pujarem en direcció est, amb tendència NE.

Km. 0,15 – Bifurcació. Prenem lo trencall de la nostra esquerra, abandonant lo fons de la vall (marca de pintura verda). De seguida, però, tornem a girar a l’esquerra i ens reorientem cap a ENE. Primeres marques del PR.

Km. 0,3 – Abric rocós situat al marge dret del camí, amb restes d’edificacions. Segurament, es tracta de la ‘Cova de Cinto’. Continuem guanyant altura pel camí marcat al mig del bosc.

Km. 0,7 – Bifurcació. Un camí horitzontal s’incorpora per l’esquerra. Seguim cap a la dreta, en direcció est. Iniciem un tram de pujada més suau, que s’alterna amb trams horitzontals curts.

Km. 1,0 – Arribem a un torrent sec. Hi ascendim (camí marcat i fites) per deixar-lo de seguida i continuar guanyant altura pel sender ben marcat al mig del bosc.

Km. 1,3 – Falsa bifurcació. Totes dos derivacions tornen a unir-se pocs metres després. Seguim la senda, sense pèrdua possible, cap al NE, per girar després al nord i després cap al NO, fins que arribem a un llarg flanqueig, gairebé horitzontal. Girem de nou cap a l’est i SE per tornar a guanyar altura, de forma clara.

Km. 2,4 – Travessem un petit collet o aresta, des d’on ja es pot ataüllar la Mola de Lino. Lo camí canvia de nou d’orientació i ens porta primer al S.E. i després cap al ENE, en una suau pujada, cap al nord. Marques esporàdiques de PR.

Km. 2,9 – Masos de Lino. Conjunt d’edificacions en un marc natural bucòlic. Seguim cap a la nostra esquerra i prenem una pista que passa pel costat d’una cosa que pareix un oratori. Seguim per l’ampla pista cap a llevant.

Km. 3,1 – Bifurcació. Seguim una pista secundària en desús cap a la nostra dreta, pujant en direcció SO.

Km. 3,2 – Nou camí ascendent que neix a l’esquerra. Pugem i travessem uns cultius abandonats coneguts com los bancals de Lino. Situats al marge superior de les esplanades, ascendim pel vessant entre bancals d’herba i petits despreniments, sense camí marcat i per terreny molt obert i evident (bosc dispers) en direcció SSE, tenint com a referència unes petites roques de pedra que ens indiquen on hi ha la part alta de la mola.

Km. 3,6 – Cota occidental de la Mola de Lino, 1.203 metres. Molt bones vistes panoràmiques. Podem seguir pel crestall gairebé nu (alguna zona d’arbres residuals, lo terreny és de pedra i herba baixa, sense camí, però fàcil i còmode de transitar) cap al ENE per arribar al punt culminant de la part alta.

Km. 4,0 – Cota oriental i superior de la Mola de Lino, 1.208 metres, situada a l’extrem de l’aresta. Fi de la pujada.

Descens: pel mateix itinerari, en sentit invers.