Ràfels
CASA DE LA VILA
Del segle XVI, és d’estil renaixentista. Destaca la seua ubicació: és adossada a l’antiga muralla, sobre un dels portals d’entrada. A la paret extramurs hi ha l’arc d’entrada del portal de la Vila, i a la part d’extramurs en destaca l’escalinata de pedra que dona accés a la primera planta, la llotja, on es feia el mercat i s’accedia a l’antiga presó .
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
Església d’estil gòtic llevantí, construïda al segle XIV sobre la base d’una església romànica del segle XIII. L’obra, després d’una aturada per la pesta soferta en 1348, és lo resultat de varies etapes constructives. Construcció robusta i austera on destaca la torrassa al costat de l’epístola, costat on a l’exterior se situava el cementiri vell.
CASTELL DE L’ORDE DE CALATRAVA
Ràfels era un llogaret d’origen àrab (lo seu nom significa mas o caseriu) que depenia de Mont-roig, sota el domini de l’orde de Calatrava, fins que el 1337 adquirix lo títol de vila. És en estos moments quan l’orde construïx lo castell, del qual tot just en queden vestigis; los més importants són les restes de l’arc d’accés amb la creu de Calatrava a la seua clau.
LA TORRETA
Construcció defensiva dels segles XIV o XV que formava part de la muralla medieval de la població que tancava la vila i protegia una de les entrades a la població. És de planta quadrada i té una única finestra a la part superior. Després de perdre la seua funció defensiva va passar a formar part de la Casa de l’Hereu, família terratinent.
PLAÇA MAJOR
En este espai singular en forma de ‘L’ s’hi situen los edificis més monumentals de la vila com a l’església, la Casa de la Vila o la font de la Plaça. A la seua part més allargada disposa de pòrtics a banda i banda del seu recorregut. Seguint una tradició que es remunta a una concessió del rei Pere IV a 1382, al mes de novembre s’hi celebra una Fira.
PORTAL DE BOIRA O DE LA MONEJA
En una de les portes de la muralla, de la qual se’n conserva gran part de la paret de maçoneria i l’arc d’entrada de mig punt. A sobre s’hi va construir una casa a la qual s’hi accedix lateralment, exemple de l’arquitectura popular tradicional, amb elements com la barana de fusta llaurada o la paret revocada de calç tenyida d’anyil.
PORTAL DE SANT ROC I PORTAL DE LA VILA
Espai de gran bellesa i complexitat on confluïxen lo portal de Sant Roc i el de la Vila amb la llotja de l’Ajuntament entre els dos, fruit de les diferents etapes constructives a la vila. Lo portal de Sant Roc, del segle XIV, és lo més antic. En uns dels seus laterals s’hi va construir una capella en estil barroc. Al segle XVI, en construir-se l’Ajuntament vora la muralla, se’n va obrir una nova part, lo portal de la Vila a les parets del qual podem veure-hi fòssils d’ammonites incrustats.
LA FONT VELLA
Per les seues característiques geològiques, lo terme de Ràfels és ric en fonts i brolladors. La font Vella és una de les més antigues i concorregudes per la seua composició química i mineral baixa en calç. Lo seu cabal és abundant i mai s’ha estroncat. Segons explica la memòria popular, en un moment de sequera al segle XIX, va proveir a dos poblacions: durant lo dia a Ràfels i a la nit als habitants de Fórnols.
ERMITA DE SANT RAFAEL
És una construcció del s. XVIII amb unix curiosa arquitectura, resultat de les diverses reformes. Adossada a l’ermita hi ha la casa de l’ermità. S’hi celebra un aplec i un dinar popular durant la festivitat de Sant Rafael, lo cap de setmana més proper al 24 d’octubre.
MOLÍ DE L’HEREU
És un edifici del segle XVIII que va funcionar com a molí d’oli fins los anys 70 del segle XX. Este molí tenia un paper predominant en l’economia de l’època, atès que concentrava tota la producció del poble. Quan va caure en desús, l’Ajuntament lo va adquirir i va començar un projecte d’habilitació turística a principis dels 90.