Ascensió al Periganyol i ‘la Caixa’
Dificultat: Mitjana.
Distància total: 4,78 Km (ida y vuelta).
Desnivell: 400 metros.
Introducció: Juntament amb la Picossa, som davant los millors miradors interns de la comarca. Lo cim de ‘La Caixa’ és una mola completament encinglerada amb una curiosa forma. Lo Periganyol té un antic espai de guaita abandonat, que va estar actiu durant 27 estius. Al costat del cim hi ha les restes d’una caseta on lo vigilant s’arrecerava del fred i les tempestes, amb una menuda llar de foc i un espai molt reduït per cuinar i arrecerar-se. Lo marc paisatgístic millora gràcies al contrast entre les aigües blaves de l’embassament de Pena, situat als peus de la muntanya.
Temps: 2 hores i 30 minuts per pujar i per baixar.
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot lo trajecte. Cal, per tant, dur aigua.
Punts de referència: * Proximitats del mas de Ferràs * Mas de Felip * Solana de la Caixa * Cim del Periganyol.
Accés al punt de partida: Proximitats del mas de Ferràs, a la pista que comunica el poble de Beseit amb l’embassament de Pena. Des de la plaça de Santa Anna, del poble de Beseit, prenem la pista pavimentada (després hi haurà pista de terra en bon estat), que neix al costat del pantà de pena. Hi ha un cartell indicador. Seguim en tot moment les marques de GR. Als 4,5 quilòmetres ens trobem amb l’inici del camí. Hi ha un cartell indicador. En les proximitats hi ha el mas de Ferràs, ben visible al costat oposat de la senda que hem de pujar.
Itinerari: km. 0,0 – Proximitats del mas de Ferràs. Prenem la pista o camí ample, relativament pla (poca pujada), al costat dels bancals de pedra seca (queden a la dreta) i cultius a l’esquerra, en direcció NNO. Hi ha un cartell indicador a l’inici. PR ET-152.
Km. 0,27 – Inici de la pujada. Trobem un altre cartell indicador. A la nostra dreta, una mica lluny i apartat del camí, ataüllem lo mas de Felip. La pujada és molt evident i ben marcada, alternant les zones obertes amb trams curts, a redós del bosc de pins. Lo ferm és força rocós, amb pedres. Tot i això, lo camí és còmode.
Km. 0,84 – Solana de la Caixa. Arribem a una aresta, on trobarem una bassa i un sender que s’incorpora per la dreta (només ho veurem si voltem la bassa). Seguim pujant per terreny obert i de manera constant cap al nord.
Km. 1,6 – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim cap a la dreta, en sentit ascendent; aviat eixirem dels arbres i ja ataüllem a prop lo primer dels dos cims.
Km. 1,9 – Cim del Periganyol, 1.033 metres. Molt bones vistes panoràmiques sobre la comarca. Hi trobem la torre de guaita, en desús, i el refugi de pedra on es protegia el vigilant. Després de la pausa del cim, baixem, desfent lo camí.
Km. 2,1 – Tornem a coincidir amb lo camí que havíem abandonat al quilòmetre 1,6, que ara seguirem cap a la dreta en direcció nord, per girar de seguida cap a l’oest, per una zona ja plana al mig del bosc.
Km. 2,8 – Ens trobem amb la proa oriental del cingle de la Caixa. Comencem a circumval·lar per la seua banda obaga, és a dir, per la dreta i pel nord, per un camí molt ben tallat, que discorre just per davall los cingles de roca verticals. Hi ha marques de PR.
Km.3,0 – Ens situem a l’extrem oposat del cingle de la Caixa, és a dir, a la banda occidental del cim, on veiem la pujada per una canal vertical de pedra, en desconeixem l’estat actual.
Descens: pel mateix itinerari, tot i que ens estalviem la curta pujada al Periganyol.