Ermita de la Verge de la Pietat: Joia Barroca de Valljunquera

L’ermita de Nostra Senyora de la Pietat, coneguda popularment com “la Mare de Déu”, s’erigeix majestuosa a les afores de Valljunquera, com un magnífic exemple del barroc aragonès. La seva construcció es va dur a terme a finals del segle XVII, concretament entre els anys 1697 i 1699, un període de gran efervescència artística a la comarca del Matarranya.

L’edifici destaca per la seva robustesa, amb parets que combinen l’obra de carreus i la maçoneria, reflectint la solidesa de l’arquitectura de l’època. Interiorment, l’ermita presenta una única nau, coberta per una elegant volta de canó amb llunetes que culmina en una imponent gran cúpula sobre la capçalera, un tret distintiu de l’estil barroc.

L’exterior no deixa indiferent, amb un pòrtic d’entrada que emula la grandiositat d’un arc de triomf, fusionant harmoniosament arcs de mig punt i apuntats. Adjacent a la capçalera, una construcció exempta compleix la funció de sagristia, completant el conjunt arquitectònic.

Una inscripció a la façana és un mut testimoni de la seva resiliència, recordant els greus danys patits durant la Guerra Civil i la seva posterior restauració. Una altra inscripció revela que les exquisides pintures interiors, que embelleixen els murs laterals, els pilars i tota la coberta, foren realitzades l’any 1865 “a devoció de Don Francisco Riol”, dotant l’espai d’una rica iconografia i color.

Al voltant de la construcció d’aquesta ermita, existeix una curiosa tradició oral que ha passat de generació en generació a Valljunquera. Es conta que l’ermita va ser erigida amb el propòsit de resguardar una antiga imatge de la Verge, la qual havia estat lliurada com a obsequi a un veí més d’un segle abans. Malauradament, aquesta venerada imatge no ha sobreviscut fins als nostres dies, però el seu record perdura en el relat popular.

Anualment, la fe i la tradició s’entrelliguen durant les Festes Majors de Valljunquera, que s’inicien al voltant del 29 de setembre en honor a Sant Miquel. En el tercer dia d’aquestes festivitats, es duu a terme una emotiva ofrena de flors a la Verge, seguida d’una solemne processó que parteix de l’església parroquial fins a l’ermita, unint la comunitat en un acte de devoció ancestral.