Nucli Urbà de Vall de Roures

El nucli urbà de Vall de Roures va créixer als peus de l'església i del castell fins al riu. El seu punt d'inflexió cal situar-lo al 1390, quan el rei Joan I va concedir a l'arquebisbe de Saragossa i senyor de Vall de Roures el privilegi de cobrar sisès durant deu anys als habitants d'aquest poble, amb la finalitat d'emmurrallar i fortificar el municipi. En aquell moment també es va aprofitar per a la construcció del pont de pedra.

El pont permet salvar el riu conduint al que des del primer moment va haver de convertir-se en l'entrada principal de la localitat. És un pont típicament medieval, amb sòlida fonamentació, tauler elevat cap a la seva zona central, major pendent cap a la plaça, petril de carreus, quatre ulls visibles i lleugerament apuntats, i forts tallamars en forma de falca que eviten l'acumulació de troncs i contraresten l'empenta de l'aigua en les crescudes. Aquesta sòlida obra d'enginyeria s'endinsa fins a la plaça, per sota de l'Ajuntament, aixecat dos-cents anys més tard.

L'accés al nucli urbà a través del pont quedava tancat pel portal de Sant Roc, la porta del qual té forma de mig punt i queda coronada per una fornícula amb la imatge del sant patró, espitlleres, matacà i merlets. Encara s'hi observen les senyals dels atrancaments de la porta des de l'interior. És el millor exemple dels set portals que primitàriament van existir. L'altre encara visible és el portal de Vergós, a la zona alta del poble en direcció oest, flanquejat per un interessant torreó aspitllerat.

Queden en diversos carrers i cases restes de la primitiva muralla, com a la zona alta del carrer Huesca, la de Valentinet, la zona alta del carrer del Carme i la baixada al safareig del carrer Santiago Hernández Ruiz. També són visibles a l'interior d'alguns habitatges arcs, voltes i altres elements constructius gòtics: destaquen el Palau —antiga casa administrativa de la localitat—, l'Hospital —regentat pel curat i que s'endinsava fins al subsòl de l'església i la vicaria— i, especialment, la Fonda de la Plaza, l'obra que amb més evidència conserva elements estilístics gòtics com la galeria, el torreó angular, els merlets i les gàrgoles.