Ermita de Sant Miquel de Espinalvar: Cor de la Serra de Espinalbar

L'Ermita de Sant Miquel de Espinalvar s'assenta majestuosament a la Serra de Espinalbar, un nom derivat de l'espino albar, un arbust silvestre que, en florir al maig, tenyia de blanc i verd els camins que conduïen a aquest emblemàtic lloc. Aquesta serra no tan sols dóna nom a l'ermita, sinó que també va ser el cor d'una arrelada tradició.

Antigament, la floració de l'espino albar era motiu de gran celebració per als habitants de Vall de Roures, que emprenia una romeria fins a aquesta ermita. Els pastors de la zona, coneixedors de la riquesa natural, confeccionaven i venien rams d'aquestes flors als pelegrins, afegint un toc pintoresc a la festivitat. Aquesta emotiva tradició va perdurar fins al segle XIX, i després de la devastadora Guerra Civil, va ser represa amb renovat fervor. Tanmateix, un desgraciat succés a la dècada de 1960, una tempesta de calamarsa, va desanimar els organitzadors, portant a la suspensió definitiva de la romeria al llarg de l'extens i desafiant camí des del poble fins a l'ermita.

El conjunt de Espinalbar és molt més que sols l'ermita; és un microecosistema de la vida rural tradicional del Matarranya. Inclou les històriques Masía de Dentro i Masía de Fuera, juntament amb els seus corrals, eres i un paller. Aquest entramat d'edificacions complementa la vida religiosa amb la laboriositat del camp. A més, a la senda que serpenteja des de Vall de Roures, els caminants poden trobar una font amb un pou, vestigi d'un antic abeurador tallat en un tronc, vital per a pastors i bestiar.

La construcció de l'Ermita de Sant Miquel es remunta a l'època medieval, amb documents que ja al segle XIV testifiquen la seva existència i el seu propòsit de retre culte a Sant Miquel Arcàngel. Al llarg de la seva dilatada història, l'ermita ha estat testimoni de nombrosos avatars en la seva conservació.

La posterior suspensió de la romeria, una de les seves principals raons de ser, la va condemnar a un progressiu abandó i oblit, culminant el 1988 amb l'ensorrament del seu sostre. Aquest fet va marcar un punt baix en la història de l'edifici, tot i que no en el seu esperit.

Malgrat les seves vicissituds, la ubicació d'aquest conjunt és incomparable. Estratègicament situada a la lloma que divideix els fèrtils valls de Pena i el Racó d'en Patorrat, l'ermita s'eleva a una altitud de 1158 metres. Des d'aquest privilegiat mirador natural, es despleguen unes vistes impressionants de la regió del Matarranya, oferint un llenç paisatgístic que justifica per si sol la visita.

Podem considerar com a inici el pont sobre el riu Pena (o «riu Sec», segons la toponímia local), una de les cues de l'embassament de Pena; hi arribarem en vehicle, des de Beseit o Vall de Roures, més informació del pantà fer clic aquí. Hem de prendre el camí que recorre l'embassament pel costat contrari al de la presa; abans de creuar el túnel a la roca, deixem les senyals de GR i ens desviem a l'esquerra, seguint la balisa del PR. Prenem una pista que anirà creuant en diverses ocasions el llit del riu Pena, sovint sec.

A uns 4 km del pont esmentat, la senyal de PR ens endinsa en un barranc; és la confluència dels rius Pena i Racó de Patorrat (els llits solen estar secs en superfície). La senda puja immediatament, a la dreta del barranc, per dins del bosc. Aviat accedirem a una zona empedrada. La pujada és constant i forta. A dreta i esquerra, les vistes panoràmiques i les fragàncies del bosc són un regal per als sentits. Després de mitja hora de sender comencem a veure bancals i altres senyals de les antigues tasques agrícoles de la zona.

Prop del punt d'arribada, sortim a una pista forestal. La creuem per continuar pel tram de senda que, en una última ascensió, ens porta a l'ermita i masos de Sant Miquel de Espinalva. En aquest punt es reunien antany les famílies que poblaven tots els masos de l'entorn, tant per celebrar festivitats religioses com per intercanviar productes i, fins i tot, per concertar matrimonis. El descens el farem per la senda que, des de la pista, baixa per la nostra esquerra; per aquesta zona passarem per racons de bellesa agresta, com l'entorn del Mas Roig o el Molino de Barrancos.