Presó de Vall de Roures

La presó es localitza a la planta soterrani de la casa consistorial de Vall de Roures. L'interès d'aquest edifici va ser reconegut el 24 de juliol de 1982, en declarar-se Bé d'Interès Cultural.

Datada a finals del segle XVI. Una inscripció conservada a l'escut de la façana principal de l'ajuntament al·ludeix a 1599, data associada amb la conclusió de la seva fàbrica original.

A l'antiga presó de l'ajuntament de Vall de Roures s'hi accedeix des de la gran llotja que presideix la seva planta baixa.

La presó de Vall de Roures va ser l'única presó "de partit" a la conca del Matarranya durant el segle XIX, i degué ser emprada amb freqüència durant les guerres carlines. L'edifici consistorial degué tenir diversos calabossos, especialment a la planta baixa i al soterrani; en l'actualitat únicament es conserva i és visitable aquest últim. A Vall de Roures va existir una altra presó o espai carcerari important al seu gran castell. La dependència d'aquest respecte a l'arquebisbat de Saragossa explica que s'utilitzés per retenir eclesiàstics.

La Casa Consistorial de Vall de Roures és una obra mestra de l'arquitectura construïda a finals del segle XVI. S'alça majestuosament a la plaça que dona accés a la fortificació medieval, i és un exemple sobresortint de l'arquitectura renaixentista a la regió del Baix Aragó i el Matarranya, que comparteix paral·lelismes amb edificis històrics d'Alcañiz, La Freixneda i La Torre del Comte.

L'edifici s'organitza en tres plantes principals i presumeix de tres façanes lliures. A la planta baixa, una impressionant llotja amb arcs de mig punt testimonia el seu antic paper com a vibrant espai públic. Al seu interior, es conserven vestigis del que es creu que va ser una cel·la de presó. Baixant unes escales, s'accedeix a l'antiga presó, les robustes portes i reixes de la qual es mantenen intactes i ofereixen un viatge al passat.

La planta noble exhibeix una elegància particular, i destaca per tres obertures magistralment decorades amb pilastres i frontons a la seva façana principal. Dues d'aquestes obertures s'uneixen per un exquisit balcó de ferro forjat, mentre que la tercera revela intrigants pintures de contingut polític que es remunten al segle XIX.

La planta superior, separada per una imposta decorada, acull una galeria clàssica amb petits arcs de mig punt que s'estenen per les seves tres façanes. El conjunt culmina amb un ràfec tallat en fusta d'excepcional bellesa, adornat amb una profusa decoració vegetal estilitzada que realça la sofisticació d'aquesta notable estructura.

La singularitat d'aquesta edificació no va passar desapercebuda; el 1924, va ser escollida pels creadors del Pueblo Español de Barcelona per presidir la seva plaça principal, la qual cosa va immortalitzar el seu disseny. A més, el seu valor històric i arquitectònic va ser oficialment reconegut el 1982, quan va ser declarada Bé d'Interès Cultural (BIC), fet que va consolidar el seu estatus com a patrimoni essencial d'Aragó i de la comarca del Matarranya.