L'Històric Calvari de Vall de Roures

El Calvari de Vall de Roures es troba estratègicament situat prop de l'absis de l'església parroquial i la plaça contigua, separat per l'històric carrer Codo. Aquesta via, en temps antics, servia de pas de ronda al peu de les muralles, defensant la vila de l'exterior.

En el passat, la totalitat d'aquesta plaça va ser utilitzada com a cementiri, una pràctica comuna que incloïa enterraments fins i tot dins de l'església. El seu origen és probable que sigui anterior a la Reial Cèdula de Carlos III de 1787, que ordenava el trasllat dels cementiris fora dels nuclis urbans.

Durant el sexenni revolucionari (1868-1874), els municipis van assumir la tasca de construir nous cementiris. L'Ajuntament de Vall de Roures va adquirir terrenys a més d'un quilòmetre de la localitat, inaugurant el nou cementiri el 1887. Amb l'antic espai en desús, es va decidir transformar-lo en un Viacrucis. Les obres es van completar en quatre mesos, i va ser inaugurat el 10 de març de 1895.

Malgrat la seva inauguració, als anys cinquanta del segle passat el Calvari es va convertir en un lloc erm i tancat, abandonat i reconvertit en pastura per al bestiar. A principis del segle XX, era comú tancar-hi animals malalts o coixos, que sovint es curaven gràcies a l'abundant herba.

Aquesta situació va perdurar fins a principis de la dècada dels noranta, quan l'espai fou rehabilitat novament com a Viacrucis i parc públic. L'interior del Calvari es va transformar en un espai dividit en tres terraplens anivellats amb parets, passejos a diferent nivell i dues placetes enrajolades.

Durant aquestes obres, les esteles completes que anteriorment estaven encastades a les parets es van aprofitar com a ornamentació en una de les placetes, al costat d'una font. Les esteles fragmentades, en alguns casos, han desaparegut, mentre que en altres han estat reutilitzades com a material de construcció per aixecar les parets dels parterres interiors d'aquest ara espai lúdic i de recolliment.