Església de l'Assumpció de la Mare de Déu a La Vall del Tormo

Fins a principis del s. XV, els veïns de La Vall del Tormo havien de desplaçar-se fins a la població propera de Valljunquera per rebre els oficis religiosos. Per això, el 1407 els veïns de la població van sol·licitar al Papa Luna (Benet XIII) tenir vicari propi, al·legant que disposaven d'església amb tot el necessari, de baptisteri i de cementiri. El Papa els va concedir la petició aquell mateix any.

Amb el temps, aquell temple primitiu degué resultar insuficient i al s. XVII, quan la població tenia uns 200 habitants —gairebé el doble que al s. XV—, es va decidir la construcció d'aquest nou temple.

L'edifici actual és una obra barroca de planta rectangular datada el 1698. La nau principal, de volta de canó, va ser construïda primer i posteriorment s'hi va afegir al costat de l'Epístola una altra nau amb volta vaïda. A l'esquerra de la nau central, hi ha tres capelles laterals aprofitant l'espai entre els contraforts. Les naus tenen cinc trams dels quals l'últim correspon al presbiteri. El temple està dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpció, ja que la titular de l'església era la Confraria d'aquesta advocació.

Els antics altars van desaparèixer durant la Guerra Civil, quan l'església va ser utilitzada com a magatzem de la col·lectivització anarco-sindicalista (la vila era una de les 18 poblacions que formaven la comarcal de Vall de Roures) i es va obrir una porta a la paret de la plaça Major per a l'entrada de camions, tapada en l'actualitat.