Església Parroquial de Sant Pere Màrtir

L'Església Parroquial de Sant Pere Màrtir a la Torre del Comte posseeix una rica història arquitectònica que amalgama de manera fascinant elements gòtics i barrocs, reflectint segles d'evolució i devoció.

La construcció original d'aquesta església correspon al segle XIV, quan la població estava sota el domini de l'arquebisbat de Saragossa. Alfons II, després de la conquesta d'aquest territori als àrabs (1169), es va reservar per a ell aquesta heretat i la va excloure de la donació que va fer dels dominis de Vall de Roures a l'arquebisbe de Saragossa, tot i que el rei Jaume II hi va renunciar el 1307 i la població va passar a mans de l'arquebisbat.

La construcció original d'aquest imponent temple es va iniciar al segle XIV. Després d'una interrupció en les obres per motius desconeguts, l'edificació es va reprendre amb vigor el 1354. Fou l'arquebisbe de Saragossa qui va impulsar aquesta nova etapa, ordenant que els costos es sufraguessin amb els fons de les primícies durant una dècada. L'encàrrec per culminar aquesta fase va recaure en el mestre canterer de la Freixneda, Martín Moix, amb l'ambiciosa meta de finalitzar-la en tan sols tres anys.

Al segle XVIII, l'església va experimentar una significativa ampliació i remodelació en estil barroc. Durant aquest període, es van afegir dues naus laterals, la sagristia i un cor alt a la part davantera. No obstant això, l'element més distintiu d'aquesta etapa és la imponent torre campanar. Aquesta torre, la més prominent en la silueta de la Torre del Comte, s'erigeix en quatre cossos rematats per un elegant chapitel piramidal, coronat al seu torn per una creu-penell de forja, un vertader referent visual.

El temple està construït íntegrament en obra de carreus i s'estructura en tres naus. La nau central, juntament amb la portada principal, conserva l'estil gòtic original de la primera fase. Aquesta nau compta amb una esplèndida coberta de volta de creueria i s'articula en tres trams, delimitats per arcs apuntats, que es prolonguen cap a l'absis, el qual en la seva concepció original presentava una forma pentagonal. L'església destaca per la seva rica decoració escultòrica d'estil gòtic, present en les claus i capitells, on s'aprecien motius vegetals, heràldics, representacions de fauna i escenes religioses que narren històries i simbolismes antics.

Aquests canvis arquitectònics al llarg dels segles no tan sols evidencien l'evolució estilística, sinó també la perdurable importància de l'església en la comunitat local i la influència de diverses corrents artístiques en el seu disseny i ornamentació.