Casa Ferrer o Casa del Conde

L'arribada del Renaixement, al segle XVI, va marcar l'inici d'una notable expansió en l'arquitectura civil a la regió, identificada per una sobrietat general en les façanes, la utilització del característic arc de mig punt, i l'existència de galeries d'arcs en els àtics, i un gran ràfec de fusta o de pedra per rematar la construcció.

La Casa Ferrer, coneguda també com la Casa del Conde, és un destacat exemple d'aquesta arquitectura civil renaixentista, i es troba datada al segle XVII. Aquest esplèndid edifici està construït en obra de carreus i presenta una porta principal que, tot i que actualment està cegada, mostra un arc de mig punt amb doveles, en la clau del qual es troba l'escut d'armes de la família propietària. A la planta baixa, destaquen dues robustes reixes de ferro forjat rematades amb figures zoomorfes. A la segona planta, es disposen tres vans amb llindes motllurades, cadascun amb un disseny diferent.

La porta actual d'accés és rectangular i es troba encaixada en una tàpia que condueix a un pati lateral. Sobre aquesta tàpia s'observen almenes d'un estil similar a les que es troben al «Portal de les Creus», la qual cosa afegeix un element arquitectònic distintiu a la façana de l'edifici.