L'antic forn de Torre d'Arcas era propietat comunal. Aquest era un model generalitzat que tenia els seus orígens en l'època medieval, en la qual la construcció i la gestió del forn era un dret del senyor, és a dir, no es podia realitzar aquesta activitat comercial de forma privada. La construcció actual podria ser del segle XVIII o XIX, tot i que segurament hi hauria hagut un altre forn anterior. De la cocció del pa s'encarregava un flequer nomenat per l'Ajuntament, però l'elaboració del pa era responsabilitat de cada família i solien encarregar-se les dones. Pastaven la massa a casa i al forn la tallaven i feien els pans. Una família de 5 o 6 membres solia consumir 30 pans cada dues setmanes. La llenya també la havien d'aportar els usuaris. L'edifici és de planta rectangular amb dos arcs de diafragma i conserva encara el terra original empedrat. El forn és de volta de canó rebaixada i protegida a l'exterior amb una capa de terra. Les portes actuals, de ferro colat, són posteriors a la resta d'elements. En cada fornada, que solia durar una hora, es coïen uns 150 pans. A principis dels anys 80 (s. XX) encara s'utilitzava, tot i que només eventualment quan necessitaven coure gran quantitat de pastes amb motiu d'alguna festivitat. A finals dels anys 90 (s. XX), l'edifici va ser recuperat per a usos culturals i turístics i va ser musegrafiat. Espai no visitable actualment.