La Font Vella

El terme de Ráfels és, per les seves característiques geològiques, ric en fonts i manantials. En l’estructura del sòl conflueixen materials calcaris, que són permeables, amb argiles, que són impermeables, i això ocasiona que els afloraments d’aigua siguin força abundants i repartits per tot el terme municipal.

La “font Vella” (vella) és una de les fonts més antigues i concorregudes de la vila tal com indica el seu nom. Encara que des del s. XVIII ja existia una font dins del nucli urbà –la “font de la Vila” (a la plaça)-, la “font Vella” va continuar sent molt visitada fins a la instal·lació de l’aigua corrent a les cases; sobretot a l’estiu, ja que conservava l’aigua sempre fresca. El seu cabal és força abundant i mai no s’ha assecat. Segons conta la memòria popular, en un període de sequera extrema durant el s. XIX aquesta font va haver d’abastir dues poblacions: durant el dia venien a buscar aigua els habitants de Ráfels i per la nit la feien servir els de la població veïna de Fórnols.

Aquesta font, reco nstruïda el 1990, és encara avui molt concorreguda, fins i tot per gent forana, ja que la composició química i mineral de l’aigua, baixa en calç, té propietats beneficioses per a la salut.

Altres fonts del terme que compten amb una construcció: la “font de la cova de Parra” i la “font de la Sabatera” (situades al jardí botànic), la “font de la Vila” i la “font del Forn” (dins del nucli urbà) i les “Fontetes”, la “font del Pla del Marqués” i la “font dels Casaments” (més allunyades del nucli urbà),…