Restes del Castell

Al cerro de la Mola, actualment anomenat barri de Capdevila o Lo Castell, se situa el nucli originari del casc urbà de Pena-roja. Aquest assentament ja existia en època musulmana quan, al segle XII (1169), Alfons II, el rei cristià d'Aragó, va conquerir la zona de la vall del Matarranya que des del segle VIII havia romàs en poder dels musulmans.

Es troba en una posició elevada, fàcil de defensar i amb tan sols dos accessos; un des de l'actual població, a través del desaparegut portal de la Mola i, l'altre, a l'extrem oposat, a través del pont denominat 'pont Xafat'.

Durant la primera època de la conquesta cristiana, Pena-roja era una aldea del Castell de Montroig. El monarca aragonès va tenir grans dificultats per poblar aquest territori donada la seva posició de frontera amb la zona musulmana de Morella. Per això, el 1209 va donar aquests territoris a l'orde de Calatrava i el 1237 els Calatravos d'Alcañiz, seu principal de l'Orde a la zona, van concedir a Pena-roja la Carta de Població. En ella, donaven a la vila llicència per augmentar la població i privilegis per a la construcció de l'església de Santa Maria de la Mola i de murs a la fortificació. Posteriorment, el 1337, la població s'independitzà de Montroig i va créixer ladera avall formant carrers semicirculars disposats escalonadament seguint el pendent del cerro.

D'aquell primer enclavament, només queden en superfície restes d'alguns dels paraments que van conformar la muralla perimetral, com els basaments de dos torrecons i d'una possible torre de vigília. Va haver de patir els avatars de les guerres al llarg dels segles i acabà convertint-se en un solar abandonat a mesura que la població es va desenvolupar per la ladera del promontori. Els darrers murs es van destruir al s. XIX durant les guerres carlines.