Llotja i Safareigs de Pena-roja de Tastavins

El segle XVI va marcar una època de creixement i prosperitat per a Pena-roja i el Matarranya. Després de períodes d'epidèmies i conflictes, la pau i la riquesa van impulsar l'expansió urbana, portant les famílies més acomodades a construir noves habitatges a les zones baixes del poble i a l'edificació d'infraestructures clau com la Casa Consistorial i la pròpia Llotja.

La Llotja no era només un espai arquitectònic; era el cor de la vida social i econòmica de la vila. Funcionava com a mercat, punt de reunió per als veïns i albergava la carnisseria, amb dret exclusiu per a la venda de carn i el sacrifici d'animals, reflectint la seva importància central en l'economia local.

Curiosament, la paret de la Llotja servia també com a trinquet per al joc de la pilota, un esport amb profundes arrels a la comarca. Aquest joc tradicional, que enfronta a dos o més contendents, consisteix a llançar una pilota contra una superfície vertical (com un frontó) perquè l'oponent la retorni després del rebot, utilitzant la mà, raqueta o cistella. Una mostra vibrant de com l'arquitectura s'integrava amb la vida quotidiana i les tradicions populars.

La Llotja de Pena-roja de Tastavins presenta una característica arquitectònica notable: els seus dos arcs d'entrada són diferents. Un d'ells és de mig punt, mentre que l'altre és apuntat, oferint un contrast visual interessant. Entre aquests dos arcs, es pot observar un escut nobiliari que afegeix un toc d'història i distinció a l'edifici.

Els actuals safareigs, encara en ús i molt valorats pels veïns, van ser construïts la dècada de 1960. Abans de la seva edificació al centre urbà, les dones del poble, responsables d'aquesta tasca, havien de caminar fins a punts més allunyats. Entre els llocs habituals es trobaven els safareigs del Santuari de la Mare de Déu de la Font o els de la «font dels Avellaners», aquests últims restaurats recentment, preservant així part de la memòria històrica de Pena-roja.