El Pou de la Vila: llegat de l'aigua a Montroig

La influència àrab a la península Ibèrica deixà una empremta profunda en diversos àmbits, inclòs el camp agrícola i la gestió de l'aigua. Els àrabs introduïren tècniques de cultiu avançades, entre les quals destacaven els seus sistemes de regadiu, que permeteren l'explotació de terres que abans es consideraven improductives. La regió del Matarranya i els seus voltants no foren una excepció a aquestes pràctiques agrícoles innovadores.

El pou s'ha associat tradicionalment amb la dominació musulmana a la regió, que tingué lloc des del segle VIII fins al segle XII. Tot i que la tradició local suggereix que el pou podria remuntar-se a aquells temps, és difícil provar-ho documentalment. La construcció actual del pou, però, s'estima que té aproximadament 200 anys.

Ubicat prop del casc urbà, el Pou de la Vila fou essencial per a l'abastament d'aigua potable i usos domèstics. Una sofisticada roda activava un mecanisme interior amb un sistema de sénia, que permetia extreure l'aigua a través de les aixetes. A partir de 1967, amb l'arribada de l'aigua corrent a les cases des de la Font Nova, el pou perdé el seu protagonisme. Finalment, el 1979, el seu ús fou abandonat completament després de la construcció d'un nou sistema de subministrament des de "els ullals del Roig" al riu Escorza (o Riu de Mont-roig), a 5 km de la població, un dels dos punts de presa d'aigua encara en ús.