Descobreix l'Hostal Vell i la Casa Caldú a Montroig

La Placeta Vieja a Montroig alberga un conjunt de cases de gran interès arquitectònic i artístic, destacant la Casa Caldú i l'Hostal Vell.

Ubicada a la cantonada amb el carrer Collado, la Casa Caldú posseeix una rica història. La tradició local narra que fou el punt de trobada on l'orde de Calatrava percebia els delmes. Aquests delmes, un impost destinat a l'Església i equivalent a la desena part dels ingressos, situen aquesta casa com un element crucial en l'economia medieval de Montroig.

D'altra banda, l'Hostal Vell és una majestuosa casa palau que exhibeix una fascinant amalgama d'estils arquitectònics gòtic i renaixentista. A l'entrada principal es conserva un escut nobiliari que, segons es creu, va pertànyer al comte Borrás. Des de l'època medieval i fins a mitjan segle XX, aquesta edificació va servir com a hostal, atorgant-li el seu popular nom. La seva importància històrica s'accentua durant la Guerra Civil; el 1938, després de l'ocupació de Montroig l'1 d'abril per les tropes franquistes sota el comandament del general Camilo Alonso Vega, l'edifici va ser utilitzat com a quarter general. La zona de Montroig va ser escenari d'intensos combats i bombardeigs aeris durant aquest conflicte bèl·lic, fent de l'Hostal Vell un mut testimoni d'aquells temps turbulents.

La Placeta Vieja és, sens dubte, un dels racons més singulars i amb major encant de Montroig. La seva configuració, petita i allargada, es distingeix per ser un punt de confluència vital on es troben diversos carrers: Llana, Santo Domingo, Collado, Gigantes i Hostal. Aquesta intersecció peculiar reflecteix la intricada estructura urbana medieval de Montroig. La vila, construïda en un vessant, presenta un nucli central elevat i carrers que s'adapten al relleu del terreny, corbant-se i entrecreant-se de forma diagonal, amb un nombre limitat de vies transversals.

El perímetre de la placeta està definit per un mur de maçoneria circular, dissenyat ingèniosament per mitigar els efectes de possibles riuades i evitar l'entrada de vegetació o fang arrossegats pel barranc. A les seves parets encara es poden observar argolles històriques, utilitzades en temps passats per lligar els animals mentre els seus amos esperaven en llargues cues per abastir-se d'aigua. L'entrada de la font compta amb una pila de pedra, que s'omplia per donar de beure a les cavalcadures, afegint un toc d'història i funcionalitat a aquest lloc emblemàtic.