L'Ermita de la Consolació: Fe, Història i Llegenda a Montroig

L'ermita de la Consolació, coneguda afectuosament com la Mare de Déu, és un pilar de la tradició i el patrimoni de Montroig. Encara que el seu origen es remunta al segle XIV, l'estructura actual és una reconstrucció barroca de la primera meitat del segle XVIII, amb el seu atri datat l'any 1731.

Aquesta joia arquitectònica s'erigeix en maçoneria, presentant una planta de creu llatina amb una sola nau i una impressionant cúpula al creuer. Al llarg dels segles, va ser objecte d'importants ampliacions el 1773 i el 1903, que van contribuir a la seva actual majestuositat.

Adjacent a l'ermita, trobem la casa de l'ermità, la construcció de la qual data del 1562, segons l'escut visible a l'entrada. El seu interior conserva un encant únic amb un sòl empedrat de còdols, mentre que les seves parets exteriors s'embelleixen amb petxines de Santiago.

Aquesta casa no tan sols va servir de residència a la família cuidadora de l'ermita fins al 1925, sinó que també va ser un hospital de campanya durant la Guerra Civil (març-abril de 1938). Curiosament, va ser el marquès de Santa Coloma qui va ordenar la seva reconstrucció el 1731, fent-la servir també com a residència temporal. Avui, ha estat habilitada com a acollidora casa de colònies i, a finals del segle XX, com a hotel.

La fundació d'aquesta ermita està teixida amb una llegenda popular d'origen medieval que ha perdurat a través de generacions en el Matarranya.

Es conta que un noble cavaller, extraviat i a mercè d'una ferotge tempesta de neu, va trobar refugi en la calor del seu cavall per sobreviure al fred glacial. En el seu moment de major desesperació, va fer un solemne jurament: si aconseguia sortir-ne viu, erigeria una ermita en honor a la Verge. El seu desig era que aquest lloc servís de consol i aixopluc per a tots aquells que, com ell, es trobessin en moments d'extrema necessitat. Així va néixer la devoció a la Mare de Déu de la Consolació.