Església Parroquial de Santa Maria la Major

L'església parroquial de Massalió, dedicada a Santa Maria la Major, mostra una barreja d'estils arquitectònics que reflecteixen les diverses ampliacions i modificacions realitzades al llarg de la seva història. La construcció original data de mitjan segle XIV i constava d'una sola nau, l'absis poligonal, amb una volta de creueria de set nervis, i els tres trams de la nau central, amb volta de creueria senzilla, seguint l'estil gòtic típic de l'època a la comarca. Aquesta primera edificació va estar sota la jurisdicció de l'arquebisbe de Saragossa, que era el Senyor de la vila.

Al segle XV s'hi va afegir un torreó defensiu adossat a l'absis, que encara es conserva, i possiblement també es va construir un altre torreó a la façana, del qual es pot veure una mènsula. Al segle XVI, es va ampliar l'església amb la construcció de la nau de l'Epístola i es va realitzar una reforma a la façana, que va incloure la construcció d'un campanar d'espadanya a la part superior i la superposició d'una portada renaixentista sobre l'original d'estil gòtic. Al segle XVIII, es va realitzar una nova ampliació amb la construcció de la nau de l'Evangeli en estil barroc.

No és molt comú trobar una església reformada al segle XVIII, que no disposi de retaule. Això es deu al que va succeir durant la Guerra Civil, moment en el qual l'Església Parroquial de Santa Maria la Major va ser desmantellada, i es van destruir tots els retaules i la imatgeria que s'allotjava al seu interior.

A més, la col·lectivització anarco-sindicalista la va utilitzar com a seu social: cafè, lloc d'assemblees, de judicis... Per a aquest fi, van obrir una porta i dues finestres a la nau del s. XVIII i una altra a l'absis que comunicava amb la terrassa de la casa de l'Abadia.

Aquestes successives transformacions i estils arquitectònics fan de l'església de Santa Maria la Major de Massalió un edifici que reflecteix l'evolució de l'arquitectura religiosa al llarg dels segles a la regió.

L'any 2005, aquest edifici va ser reconegut i catalogat com a Bé Catalogat, la qual cosa significa que se li va atorgar un estatus de protecció i es va reconèixer la seva importància històrica i arquitectònica a la regió. Aquest reconeixement reflecteix la valoració de la seva història i arquitectura al llarg del temps i la seva rellevància a la comunitat local.