Edificacions amb caràcter popular

Aquestes dues cases ens ofereixen un bon exemple de l'arquitectura rural popular tradicional de la comarca.

L'organització dels espais de la casa està estretament relacionada amb les tasques del camp, atès que la família, la casa i el treball formen un tot indissoluble. L'habitatge no és només el lloc de refugi de la família, sinó que també és l'espai d'emmagatzematge i de desenvolupament d'activitats relacionades amb els productes agrícoles destinats a la venda o a l'autoabastament, ja que la família produïa gran part dels productes que consumia.

La casa d'una família de llauradors de petits propietaris solia tenir: al soterrani, la "bodega"; a la planta baixa, una entrada per guardar les eines, un rebost per a les conserves i, al fons, el corral del mul i la caseta del porc i un altell per al paller; al primer pis, destinat a l'habitatge, tenien la sala, la llar, l'aigüera, el pastador i les alcoves; i al segon pis, "lo perxi" (espai obert per assecar els fruits), el galliner… El mobiliari i l'estri de la llar eren completament funcionals, amb pocs objectes de decoració.

Per a la construcció, s'utilitzaven materials que tenien a l'abast a la zona: fusta, pedra, teules, maons d'argila, calç, guix…

Amb l'arribada del tractor i la tecnificació de l'agricultura, les cases necessiten més espai i molts agricultors es construiran la casa en nous solars als afores de la població. El canvi social farà també que s'amplïin els espais destina