Cases tradicionals

Aquestes dues cases ens ofereixen un bon exemple de l'arquitectura rural popular tradicional de la comarca.

L'organització dels espais de la casa està estretament relacionada amb les tasques del camp, atès que la família, la casa i el treball formen un tot indisoluble. L'habitatge no és sols el lloc de refugi de la família, sinó que és també l'espai d'emmagatzematge i de desenvolupament d'activitats relacionades amb els productes agrícoles destinats a la venda o a l'autoabastament, ja que la família produïa gran part dels productes que consumia.

La casa d'una família de llauradors de petits propietaris solia tenir: al soterrani, la "bodega"; a la planta baixa, una entrada per guardar les eines, un rebost per a les conserves i, al fons, el corral del mul i la caseta del porc i un altell per al paller; al primer pis, destinat a l'habitatge, tenien la sala, la llar, el fregador, l'amassador i les alcoves; i al segon pis, "lo perxi" (espai obert per eixugar els fruits), el galliner… El mobiliari i els estris de la llar eren completament funcionals, amb pocs objectes de decoració.

Per a la construcció, s'empraven materials que tenien a l'abast a la zona: fusta, pedra, teules, maó d'argila, calç, guix…

Amb l'arribada del tractor i la tecnificació de l'agricultura, les cases necessiten més espai i molts agricultors es construiran la casa en nous solars a les afores de la població. El canvi social farà també que s'ampliïn els espais destinats a la vida familiar.