Torre campanar de Fórnols

L'església parroquial de Santa Maria la Major de Fórnols s'enorgulleix de la seva impressionant torre campanar d'estil barroc, que domina l'horitzó del poble i és visible des de la llunyania. La seva construcció, estretament lligada a l'ampliació de l'església durant el segle XVIII, destaca per la seva robustesa i per la seva edificació amb grans carreus, erigint-se com una estructura independent.

La torre s'articula en quatre cossos distintius. Els tres primers presenten una planta quadrada; en el primer tram, s'hi pot apreciar un rellotge de sol i un escut amb una enigmàtica inscripció, mentre que el segon cos sorprèn amb les seves cantonades arrodonides de forma convexa. El tercer nivell, que acull el cos de campanes, adopta una forma còncava, afegint dinamisme al seu disseny. El tram superior culmina en una elegant planta octogonal, rematada per una estructura cònica que ostenta una veleta de ferro forjat. Amb una alçada total de 30 metres, aquesta torre no és només una fita arquitectònica, sinó també un referent visual en el paisatge de Fórnols.

A l'església parroquial de Fórnols, dedicada a Santa Maria la Major, es combinen els estils gòtic i barroc fruit de diferents períodes de construcció al llarg de la seva història.

L'obra es va iniciar al segle XIV, probablement entre els anys 1330 i 1350. En aquesta època, Fórnols estava sota els dominis de l'orde de Calatrava i com a testimoni d'això trobem l'escut d'aquesta ordre al frontó de la portada. La construcció original és d'estil gòtic i comprèn l'absis poligonal i la nau central que es divideix en quatre trams per arcs apuntats i té volta de creueria. Aquesta nau és més elevada que les laterals i està rematada a l'exterior amb una cornisa amb gàrgoles i canecillos en els quals es representen principalment caps humans hieràtics.

Al segle XVIII es va realitzar una important remodelació i ampliació en estil barroc. A aquesta època corresponen les dues naus laterals, en les quals s'obren capelles poc profundes; la zona dels peus, on es va construir una capella hexagonal coberta amb falsa volta de creueria; l'esvelta torre campanar i la portada que, tot i ser una obra molt sobria com correspon a la seva construcció ja avançat el s. XVIII, segueix l'estil de les portades-retaule pròpies del barroc.