El santuari de la Nostra Senyora de Montserrat, al cor del Matarranya, és un lloc de profunda significació històrica i espiritual. Originalment concebut per acollir comunitats contemplatives i oferir hospitalitat als pelegrins, aquest conjunt arquitectònic és un testimoni viu del passat. Es compon de diversos edificis que s'articulen al voltant d'un pati irregular a l'aire lliure: l'ermita, la casa de l'ermità i l'hostatgeria, cadascun explicant una part de l'evolució del santuari al llarg dels segles.
L'ermita de Montserrat, també coneguda com Santa Mònica, presenta una nau rectangular dividida en tres trams, complementada per dues capelles laterals. Encara que el seu origen és gòtic, ha experimentat modificacions significatives al llarg del temps que li han atorgat una fisiognomia híbrida.
Durant els segles XVIII i XIX, el capcurucull de l'ermita va ser profundament reformat, dotant-lo d'una cúpula sobre tambor i petxines, un clar exemple de la influència barroca. En aquest període també es va obrir una nova portada d'accés, embellida amb un estil barroc que contrasta amb les estructures més antigues.