Casa natal d'Andrés Piquer

Andrés Piquer Arrufat fou una figura monumental del segle XVIII, un filòsof, físic i metge les aportacions del qual revitalitzaren la ciència mèdica a Espanya després d'un període d'estancament. Nascut a Fórnols el 1711, concretament al carrer de la Rectoría número 3, Piquer provenia d'una família de bona posició que, lamentablement, veié minvat el seu patrimoni arran de la Guerra de Successió.

Els primers anys d'Andrés Piquer transcorregueren a Fórnols, on inicià els seus estudis bàsics. Posteriorment, la seva formació el portà a La Freixneda, un centre de coneixement on aprofundí en el llatí i la gramàtica, assentant les bases del seu vast intel·lecte. A la primerenca edat de setze anys, Piquer es traslladà a València, una ciutat que es convertiria en un pilar fonamental del seu desenvolupament acadèmic. Allà, s'especialitzà en Ciències Físiques, Filosofia i Medicina, culminant els seus estudis amb l'obtenció del títol de metge el 1734, un assoliment que li obriria les portes a una carrera brillant.

L'ascens professional de Piquer fou meteòric. El 1742, fou nomenat metge titular de València, un càrrec de gran prestigi que consolidà la seva reputació. Aquell mateix any, la seva excel·lència acadèmica li valgué la Càtedra d'Anatomia a la Facultat de Medicina de València. La seva influència transcendí l'àmbit local, i a partir de 1751, Piquer fou designat metge de cambra del rei Fernando VI, un càrrec de màxima confiança. Després de la mort del monarca, continuà al servei de la corona des de 1759, aquesta vegada com a metge de cambra del seu successor, Carlos III, la qual cosa demostra l'alta estima i confiança que els monarques dipositaven en els seus coneixements.

La prolífica obra de Piquer inclou tractats significatius sobre filosofia i medicina, on les seves idees avançades es manifesten a través d'un enfocament eclèctic que amalgamava el racionalisme amb l'empirisme. Aquesta síntesi l'erigí com una figura precursora i influent en els albors de la Il·lustració espanyola. El seu impacte i llegat perduren fins als nostres dies, malgrat el seu traspàs a Madrid el 1772.