Església Parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora

L’església parroquial de Queretes, erigida al segle XVI, és un testimoni excepcional de l’arquitectura aragonesa, que combina amb mestratge elements gòtics i renaixentistes. La seva estructura s’organitza en una sola nau de planta rectangular, complementada per un absis poligonal i capelles laterals disposades entre els contraforts, seguint fidelment la tipologia del gòtic tardà.

La portada de l’església, de marcada estructura manierista, s’articula en dos cossos. El cos inferior alberga les figures de Sant Pere i Sant Pau, coronades per un fris amb relleus que narren la Passió, Mort i Resurrecció de Crist. Al cos superior, cinc fornícules buides esperen la imaginació del visitant, mentre el conjunt es remata amb un frontó que exhibeix la representació de Déu com a Pare Etern. Dues imponents columnes flanquegen aquesta composició, i un gran frontó superior culmina amb un relleu de la Coronació de la Verge.

Una inscripció a la façana data la seva construcció el 1566, atribuint l’obra al mestre constructor Sebastián Deixado, que signa com a “xado”. Atès el seu incalculable valor històric i artístic, l’església fou declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) en la categoria de Monument el 26 de desembre de 2001, mitjançant el Decret 329/2001 del Govern d’Aragó.

Al segle XXI, el compromís amb la seva preservació es materialitzà en diverses campanyes de restauració. Entre 2013 i 2016, s’hi dugueren a terme importants treballs promoguts per l’Arquebisbat de Saragossa, la Diputació de Terol i l’Ajuntament, i posteriorment per la Societat Sòl i Habitatge d’Aragó del Govern d’Aragó, assegurant la conservació d’aquest patrimoni per a les generacions futures.

L’edifici que millor defineix el perfil de Queretes és, sens dubte, la seva impressionant església dedicada a l’Assumpció de Nostra Senyora; si bé, la parròquia a la qual pertany és sota l’advocació de Sant Joan Baptista, fet que sovint provoca confusions en la seva nomenclatura.

S’alça al segle XVI (amb la façana datada el 1566), prenent el relleu a un temple anterior a la part alta de la població i construït probablement al segle XIII. Per a la seva construcció es trencà el traçat de l’antiga muralla i s’ocupà el lloc d’un dels antics portals, sent el mestre constructor Sebastián Deixado, que signa com a “xado”.

Durant la Guerra Civil patí un considerable espoli en el qual perdé gran part de la seva decoració interior, que s’ha anat reposant poc a poc. Durant uns anys, els habitants havien de donar un percentatge de la collita d’olives per costear el nou retaule.