Capilla de Sant Roc: Història i Devoció a Calaceit

La Capilla de Sant Roc a Calaceit és un edifici amb una rica història i significat religiós a la comarca. La seva devoció s'ha mantingut al llarg dels segles, i hi ha diversos llocs a la zona dedicats a Sant Roc, patró contra les malalties infeccioses.

L'origen de la capella es documenta des del 1555, però l'estructura actual és fruit d'una ampliació de principis del segle XVII. Les obres, que van allargar la nau cap a la desapareguda Bassa Podrida, van ser executades per Pedro Pizarro, mestre picapedrer d'Alcañiz, que també va construir la casa consistorial. Iniciades el 1613, aquestes obres van comptar amb un pressupost de 600 libras jaquesas.

Originàriament, la capella es trobava extramuros del Portal de la Fuente (enderrocat el 1860). A prop d'aquest punt, existia la singular «taula de la Carrasca», un element la funció del qual era crucial per a la vila.

La capella, situada en un fort pendent, presenta un marcat estil renaixentista i una planta rectangular. Compta amb una sola nau dividida en dos trams i una coberta de mig canó amb llunetes. A causa de la seva antiga ubicació extramuros i de la proximitat al Portal de la Fuente, té poques obertures, limitant-se a finestres en forma d'espitllera.

Al costat de la capella hi havia l'antic cementiri, utilitzat fins al 1840. Posteriorment, sobre aquest emplaçament es va construir el Convento de las Monjas de la Consolación, que va utilitzar la capella per als seus serveis religiosos. La Capilla de Sant Roc ha estat un lloc de culte important i alternatiu quan l'església parroquial no ha estat disponible, com va ocórrer durant la construcció de l'edifici barroc actual als segles XVII-XVIII o quan va quedar en ruïnes després de la Guerra Civil.