Pont de Pedra i Ermita de Santa Anna

El Pont de Pedra de Beseit, erigit entre els segles XV i XVI, representa una obra d’enginyeria essencial que marca el primer encreuament del riu Matarranya des del seu capdamunt. Amb el seu imponent arc únic i una alçada d’aproximadament 15 metres, la seva construcció va ser crucial per a la localitat.

Aquest pont no només va facilitar el trànsit, sinó que també va protegir la població de quedar aïllada durant les riuades, coincidint amb l’expansió urbana i la formació dels barris de Vilanova, Sant Roc i del Pilar.

Avui en dia, i des de la construcció de la carretera a finals del s. XIX, és pas obligatori per arribar a Beseit.

Més informació a la pàgina del Pont de Pedra de Beseit.

En aquest punt, el riu salva un desnivell important des del seu recorregut a la Vall del Prat fins a la població de Beseit. La força de l’aigua que això provoca va ser aprofitada per moure les rodes dels diversos molins al llarg del seu curs: farineres, molins d’oli, centrals hidroelèctriques, martinets, papereres, etc.

El riu neix al massís muntanyós dels Ports de Beseit, recorre uns 100 km en direcció de sud a nord i desemboca al riu Ebre a l’altura de la població de Fayón i en ple embassament de Ribarroja.

En el seu primer tram, el riu presenta cabals constants d’un règim de tipus pluvial i en molt poques ocasions de tipus pluvionival. Actualment, poca gent ha vist el riu sec en aquest punt; només ho recorden els antics treballadors de les papereres quan el cabal era desviat cap als séquies.

Després de la Guerra Civil, la bassa situada sota el pont, anomenada “la Cadolla”, va ser buidada amb galledes per recuperar les armes que s’hi havien llançat durant la guerra i aprofitar el ferro.

Ubicada al pintoresc raval del pont, fora de les antigues muralles de Beseit, l’Ermita de Santa Anna ha estat històricament el punt de benvinguda per als viatgers que arribaven des de l’antic camí de Pena-roja. La seva construcció està íntimament lligada a l’ampliació del raval i a l’edificació de l’icònic pont de pedra, elements clau en el desenvolupament de la localitat.

Aquesta ermita és una destacada construcció d’estil gòtic-renaixentista, erigida en pedra tosca entre els segles XV i XVI. Al llarg dels segles XVII i XVIII, va experimentar modificacions significatives, incloent-hi l’addició de la nau principal i un impressionant pòrtic exterior el 1699. A l’altar, orientat cap a l’oest, observem els detalls arquitectònics més interessants: absis poligonal de cinc costats, i volta de creueria, la Santa que es recolza sobre el tronc octogonal de l’antiga ‘Cruz del Molinar’ decorada amb traceries gòtiques trilobulades i imatges d’Apòstols, evangelistes, Sant Miquel i la Pietat.

Santa Anna, mare de la Santíssima Verge Maria, és la patrona de les dones en part. En hebreu el seu nom significa Gràcia. A Beseit és l’advocada de la bona mort. El 26 de juliol és el dia de la Santa i durant els nou dies precedents els veïns del barri de l’Arrabal es reuneixen aquí totes les nits per resar la novena. Antany, la festa s’acompanyava amb diversos festejos; les vaquilles i el ball completaven les commemoracions per la Santa.

Avui en dia l’ermita s’utilitza també per a la celebració de noces i bateigs. La bona presència i cura de l’edifici ajuden a l’elecció.

Més informació a la pàgina de l’Ermita de Santa Anna.