Art Rupestre

Aquest conjunt, juntament amb el de “La Roca dels Moros”, inaugura l’era dels descobriments de l’Art Llevantí. Va ser descobert el 1908 per l’arqueòleg francès l’abat Breuil al barranc del Calapatar de Queretes.

Les pintures estaven compostes per dos grans cérvols naturalistes superposats, un en roig i l’altre en negre, acompanyats d’altres manifestacions animals com cabres, bòvids i un cavall. La novetat respecte a l’abric veí de la “Roca dels Moros” és la presència de la figura humana, representada per quatre arquers.

Actualment només es conserven dues cabres naturalistes de color negre, amb una potent banyadura, una en actitud de repòs, replegada, i l’altra a la carrera. I part d’un arquer que agafa una fletxa i l’arc en direcció a una de les cabres conservades, formant part d’una escena de caça. Van ser arrancades i destruïdes, i s’observa el negatiu de les extraccions. L’arrancament va significar la destrucció de la major part de les pintures fins aleshores conservades.

A La Roca dels Moros de Queretes, Juan Cabré va descobrir el 1.903 tres bells cérvols naturalistes de color roig que presidien l’abric majestuosament, acompanyats de la figura d’un bòvid, i diverses estilitzacions humanes, descobrint un nou art anomenat Llevantí.

Però mala sort van córrer les pintures ja que, segons narra J. Cabré, un teulader pretenia fer-les saltar per trobar un presumpte tresor que estaria enterrat al peu de l’abric, i amb la intenció de preservar les pintures, que fins al moment mai no havien estat objecte d’acció vandàlica, Cabré les va arrancar. Actualment estan exposades al Museu Arqueològic de Barcelona.

En l’actualitat, al costat de les marques de l’extracció de les pintures, tan sols es conserven dues estilitzacions humanes a la dreta del buit que ocupava el bòvid, així com la part posterior d’un cèrvid a la paret dreta, perpendicular al plafó arrencat. I també un arquer llevantí i un quadrúpede, que formarien una escena de caça.

L’abric s’ubica a les proximitats de l’anomenat Parrissal, al cor dels Ports de Beseit, en un entorn obert envoltat de pinedes en el qual destaca una mena de penyal rocós a la riba esquerra del riu Matarranya. Les pintures rupestres que es conserven força bé es van realitzar a la cara Nord de l’acumulació calcària, just davant d’una font anomenada La Fenellassa, de la qual rep el nom el conjunt.

Al plafó es reconeixen fins a dotze figuracions d’estil netament esquemàtic i de les quals vuit resulten reconeixibles. El color roig de les representacions contrasta obertament amb la tonalitat groguenca de la superfície rocosa la qual cosa, unida al relativament bon estat de conservació de les pintures rupestres, permet discriminar la temàtica i formació escènica continguda en l’abric.

Aquest estil artístic es va desenvolupar a tota la península Ibèrica des del Neolític i inicis de l’Edat dels Metalls, i suposa la representació plàstica amb els mínims elements formals: homes i animals queden reduïts a línies, amb un sentit simbòlic-religiós.