Lo Raig: El Murmuri de l'Aigua a Arenys de Lledó

L'avinguda Catalunya, artèria principal que serpenteja per Arenys de Lledó, ens envolta amb un murmuri intrigant. És el so de l'aigua? Deixem enrere el riu Algars, però aquest so, misteriós i captivador, prové d'alguna cosa diferent: és Lo Raig, una cascada que forma part de la séquia local.

El riu Algars, que divideix Aragó i Catalunya, es mostra tímid en el seu pas per Arenys, poc profund i tranquil. Séquia amunt, hi ha un antic molí de farina i oli, que als anys 20 també proporcionava electricitat, un testimoni de l'enginyeria d'antany.

Just aquí, al costat de la Palanca, un pas històric sobre el riu, sentim el batec del temps. L'altra riba pertany als nostres veïns d'Horta de Sant Joan, a la comarca catalana de la Terra Alta, un recordatori de la connexió transfronterera de la regió i la seva riquesa cultural.

A un quilòmetre riu amunt, al llarg de la carretera que ens porta a Lledó i Horta de Sant Joan, el riu Algars s'endinsa en un tram més profund, formant pozas que són un veritable regal natural i es converteixen en una refrescant piscina d'estiu. Les pedres que envolten aquest racó són testimonis de l'etern abraçada del riu, esculpides amb paciència al llarg dels segles per les seves crescudes, creant un paisatge únic.

La qualitat excepcional de les aigües del nostre riu és un regal del seu naixement en manantials càrstics als Ports de Tortosa – Beseit. Aquestes aigües cristal·lines sustenten una biodiversitat rica i vibrant, des de la flora de les riberes fins a les aus i altres animals que fan de les seves ribes la seva llar, contribuint a la riquesa ecològica del Matarranya.

Però el veritable símbol de la vida del riu Algars en aquesta zona és la llúdria, un ésser majestuós la presència del qual reflecteix la salut i la puresa d'aquest ecosistema fluvial, un indicador clau de l'excel·lent conservació natural de la regió.

Lo Raig (raig) és el nom amb el qual es coneix aquest tram de la séquia d'Arens que antigament tenia un petit salt d'aigua pel qual, segons la memòria popular, sempre rajava aigua. Es tracta d'una construcció de dos nivells situada als peus del marge de pedra de l'hort de Vela. L'obra és de pedra seca. Posteriorment, va ser reforçada amb ciment i s'hi va afegir un altre tram, a continuació de materials moderns per conduir l'aigua més avall, on comunica amb una ampla canalització que recull també les aigües de pluja procedents del nucli urbà. Es desconeix la data de la seva construcció, tot i que podria tenir el seu origen en el llegat de la cultura àrab.

Aquest lloc va ser un punt important per a l'abastiment d'aigua i també escenari d'una bona part de la vida social. Antigament i fins a la instal·lació de la xarxa d'aigua corrent a les cases, era un lloc molt freqüentat pels veïns; mentre ells abeuraven els animals i elles rentaven la roba o omplien el càntir d'aigua, els joves tenien l'oportunitat de relacionar-se amb l'altre gènere i els adults de comentar les últimes notícies.

A prop del Raig, seguint la séquia cap amunt, hi ha unes pedres al riu on anaven a rentar la roba; al costat hi ha un molí de farina i oli que funcionava amb la força de l'aigua d'una bassa amb la qual, a partir dels anys 20 del s. XX, també es produïa electricitat.

La séquia, que rega els horts del poble, té la presa d'aigua al riu Algars, a prop de la font del Canut, i corre paral·lela al riu entre els horts i el nucli urbà.