Església Parroquial de l'Assumpció de la Nostra Senyora

L'Església Parroquial de l'Assumpció de la Nostra Senyora, a Arenys de Lledó, és un magnífic exemple d'arquitectura gòtica que ens transporta directament al segle XIV. La seva imponent presència i la qualitat artística de la seva construcció li van valer la declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC) l'any 2001.

Situada estratègicament a la part més alta del poble, l'església s'erigeix majestuosament sobre una elevació natural de gres. Des d'aquí, els visitants poden gaudir d'un mirador amb excel·lents vistes panoràmiques al riu Algars, emmarcant perfectament la bellesa de l'entorn natural del Matarranya.

Encara que la seva datació exacta és difícil, els estudis de les marques de canterer trobades en les seves pedres permeten establir la seva construcció a mitjan segle XIV. Aquestes marques són un testimoni fascinant dels artesans que van donar forma a aquest monument. T'invitem a buscar-ne una amb atenció a la portada principal, al costat sud, concretament a l'arc més extern de la seva decoració, a mitja alçada al costat esquerre.

L'església està construïda en sòlida obra de carreus i presenta una planta rectangular orientada a l'est. A l'interior, es desplega una nau única dividida en tres trams que culminen a la capçalera, amb un cor alt als peus.

La capçalera es distingeix per la seva volta de creueria amb nervadures elegants que es recolzen en primes columnes, creant un espai de gran harmonia. El cor, per la seva banda, es sosté sobre un forjat de bigues de fusta i revoltons de guix, bellament decorats amb motius vegetals i animals, i protegit per un pedrís de pedra amb motius geomètrics.

A l'exterior, tres elements capturen la mirada: la impressionant portada del costat sud, la sòlida torre campanar, i una preciosa finestra gòtica amb un gran treball decoratiu i arc apuntat amb traceria, ubicada als peus de l'església, al seu costat oest.

L'església parroquial d'Arenys, dedicada a l'Assumpció, és d'estil gòtic i va ser construïda durant el segon quart del s. XIV, quan la vila estava sota el domini del bisbat de Tortosa per la donació del rei Pere II el Catòlic l'any 1209. En la mateixa època i estil es va construir també una església a Lledó i a Calaceit, poblacions veïnes que pertanyien al mateix bisbat.

L'obra, de pedra de carreus, està situada a la part alta de la població, davant d'on s'ubicava el castell. És d'una sola nau de planta rectangular amb volta apuntada i absis recte amb volta de creueria. Al s. XV es va afegir la sagristia i al s. XVII es van obrir dues capelles al costat de l'evangeli. De la decoració escultòrica destaca la finestra amb traceria gòtica i el pedrís de pedra del cor elevat amb dibuixos que semblen un criptograma. A l'interior es conserven quatre taules procedents del retaule de l'ermita de Sant Pol.

Adossada a l'absis es va edificar, posteriorment, l'Abadia i annex als peus, on actualment hi ha un jardí, hi havia el cementiri vell que va ser utilitzat fins a finals del s. XIX.

Durant la Guerra Civil (1936-39) es van destruir les imatges, el retaule i les campanes. A més, el temple va ser utilitzat com a magatzem de la col·lectivització anarco-sindicalista. A mitjan dels anys 50 (s. XX) un llamp que va entrar pel campanar va fondre la creu que el coronava i va recórrer l'interior de l'edifici mentre feien missa sense ferir ningú.