Ajuntament d'Arenys de Lledó

Amb l'entrada a l'edat moderna es construïren a les poblacions de la comarca del Matarranya edificis monumentals d'estil renaixentista destinats a Cases Consistorials, com a símbol de l'augment del poder municipal en detriment del senyorial i eclesiàstic. L'ajuntament d'Arenys s'emmarca dins d'aquest moviment arquitectònic, encara que la seva edificació, ja entrat el s. XVII, fou posterior i de dimensions més reduïdes.

A la planta baixa de l'edifici s'obren tres arcs de mig punt. El de l'esquerra, amb dovelas de major tamany, fou l'entrada principal original. L'arc de la dreta s'obrí a finals del segle XX, aprofitant una obertura anterior. A la paret lateral es conserva un altre arc actualment cegat, que probablement estigué obert en origen i formava part d'una llotja porticada.

En aquesta mateixa planta baixa existí una petita presó municipal que, durant el segle XX, fou transformada en barberia.

El primer pis constitueix la planta noble i segueix allotjant avui les dependències de l'Ajuntament. Destaca en aquesta façana el gran balcó corregut en cantonada, afegit amb posterioritat a la construcció original.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), l'arxiu municipal fou cremat i només es pogueren salvar els llibres del registre civil.

La Plaça Major, on se situa la Casa Consistorial, és el centre neuràlgic de la població. S'hi accedeix per un pas cobert conegut com «lo Cobert»; des d'aquest punt parteixen el carrer Major i dos carrers que ascendeixen en direcció a l'església.